Herramientas útiles para los trabajos del cole:
Diccionario enciclopédico de ENCICLOPEDIA CATALANA adaptado para los escolares una herramienta indispensable para los que estudian en lengua catalana :
http://www.dicdidac.cat/
Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española (Castellano):
http://buscon.rae.es/draeI/
Enciclopedia Catalana General y Diccionario Catalán:
http://www.enciclopedia.cat/
martes, 3 de agosto de 2010
viernes, 30 de abril de 2010
POEMA: POR SER PRIMAVERA
AUTOR: TONI AGUILAR
Ni frío ni calor
el almendro en flor.
Para casarse está la novia
que el tiempo la agobia.
Le lleva huevos a las monjas
dicen que así ya no te mojas.
Se preparan comuniones
aprendiendo las oraciones.
Hoy llueven a raudales
las alergias primaverales.
Con chaqueta de manga
cuando la tarde alarga.
En mangas de camisa
llega quien va a misa.
Vamos contentos a la playa
y nos estiramos en la toalla.
Del mismo modo que sacamos
los paraguas ¡que nos mojamos!.
Salen de paseo los caracoles
y los buscamos en las coles.
Llega Sant Jordi y los paseos,
rosas, libros y mis Tebeos.
Dicen que “la sangre altera”
todo esto por ser primavera.
 |
| Campo de Amapolas |
Ni frío ni calor
el almendro en flor.
Para casarse está la novia
que el tiempo la agobia.
Le lleva huevos a las monjas
dicen que así ya no te mojas.
Se preparan comuniones
aprendiendo las oraciones.
Hoy llueven a raudales
las alergias primaverales.
Con chaqueta de manga
cuando la tarde alarga.
En mangas de camisa
llega quien va a misa.
Vamos contentos a la playa
y nos estiramos en la toalla.
Del mismo modo que sacamos
los paraguas ¡que nos mojamos!.
Salen de paseo los caracoles
y los buscamos en las coles.
Llega Sant Jordi y los paseos,
rosas, libros y mis Tebeos.
Dicen que “la sangre altera”
todo esto por ser primavera.
lunes, 1 de marzo de 2010
CONTE: "EL CARGOL JACK"
AUTOR : TONI AGUILAR
Jack, viu a la vora d’ un riu, ample i cabalós. Totes les nits somia en creuar-lo i viure grans aventures a l’altre costat. Mai no l'ha creuat ningú del seu cau. Al matí en despertar, el primer que fa en Jack, es mira l’horitzó i els seus ulls l’hi mostren una filera d’arbres que semblen sortir directament de les aigües, arbres amb dues copes una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
- És l’efecte mirall de les aigües- explica la mare - Les aigües d’aquest riu són molt manses i molt clares, això fa que el cel blau, els núvols blancs, els arbres i les muntanyes que són a l’altre vorera els veiem sobre l’aigua. La llum del Sol il·lumina els arbres i fa que es reflecteixin a l’aigua.
- Mare. Per què no ha viatjat mai cap cargol a l’altre costat del riu?
- Fill meu, els cargols no podem nedar. El que sabem de l’altre vorera del riu és el que conten les granotes i els ocells.
- I què expliquen?- en Jack volia saber tot el possible.
- No pas gaire cosa, hi ha un bosc com aquest.
- Hi ha més cargols com nosaltres?.
- Sí, hi ha cargols, granotes, formigues, gats, ocells i tot d’animals del bosc com el nostre.
- Jo vull viatjar a l’altre vorera.- el Jack n’estava ben decidit.
- Ets un cargol fillet i els cargols no podem nedar.- li explica la mare angoixada de que el seu petit penses en alguna bogeria.
En Jack estava ansiós de conèixer als cargols de l’altre vorera del riu, segur que ha de ser fantàstic viure allà. Però primer ha d’esbrinar com creuar les aigües.
Va dir a la mare que estaria jugant una estona amb altres cargolets al peu del gran pi. En Jack no va anar al gran pi, va marxar a la vora del riu buscant informació per poder iniciar la seva aventura. Al costat d’un jonc va ensopegar les banyes amb la granota Carlota.
- Bon dia, senyora Carlota.- diu en Jack molt educadament.
- Bon dia vailet, que fas tot sol?- li va preguntar la granota estranyada.
- Estic buscant informació de com passar a l’altre costat del riu, vull conèixer als cargols que hi viuen.
- Jo he anat moltes vegades a l’altre costat del riu i no et perds res.
- Com ho fa per passar-hi?- preguntar en Jack tot emocionat.
- Molt fàcil, nedant.- sentencia la granota Carlota.
- Però els cargols no sabem nedar.
- Doncs no se m’acut altre manera. Potser hauries de parlar amb l’oreneta Ramoneta a ella l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on la puc trobar?- va preguntar el cargolet a la granota Carlota.
- Normalment la pots trobar vora del joncs que hi ha més amunt, passat el vell cirerer.
- Moltes gracies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Amb l'arrossegar lent però efectiu del cargol en Jack va arribar al vell cirerer. Va mirar a tot arreu entre els joncs i ni rastre de la oreneta Ramoneta. En el moment que es donava per perdut, una veueta va cridar la seva atenció.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?.- va preguntar una oreneta damunt la branca d’un ametller.
- Estic buscant l’oreneta Ramoneta que la granota Carlota diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc l’oreneta Ramoneta i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat volant, però tu ets un cargol i els cargols no podeu volar. El que pots fer es preguntar al gos Pilós que l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet a l’oreneta Ramoneta.
- Normalment el podràs trobar al mas dels homes.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Arrossega i arrossegar en Jack arribar al mas dels homes. Tot hi que per a un cargol la distància recorreguda del cau a la riba del riu, de la riba als joncs passat el vell cirerer i del vell cirerer al mas del homes és molt gran, el petit cargol va arribar amb un somriure al veure un gos estès a terra, fent la migdiada sota la roda d’un carretó.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el gos Pilós.
- Estic buscant el gos Pilós que l’oreneta Ramoneta diu que a viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el gos Pilós i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat a dins del carretó, si vols venir amb mi hauràs d’esperar a que el meu amo hi faci un viatje.
- Hi quant de temps hauria d’esperar?- pregunta el petit cargol impacient.
- No ho se pas, potser una hora o tres dies.
- No puc esperar tant.-
- Doncs hauràs de parlar amb el ruc Duc.- indica el gos Pilós com única solució- el ruc Duc és l’encarregat de tirar del carretó i ell et dirà el camí que fa.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet al gos Pilós.
- Mira a l’estable.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Un petit esforç i el cargolet Jack va arribar a l’estable. Es va trobar un ruc marró amb el nas blanc i unes orelles ven llargues que menjava unes bones pastanagues.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el ruc Duc.
- Estic buscant el ruc Duc que el gos Pilós diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el ruc Duc i si vols anar a l'altre costat del riu hauràs de creuar el pont.
- Què és un pont?- va preguntar el cargolet Jack.
- És una construcció feta pels humans de grans blocs de pedres col·locats sobre el riu que permet anar d’un costat a l’altre.-
- I on el puc trobar?
- És força lluny- va explicar el ruc Duc – hauràs d'arribar fins al riu i seguir amunt i amunt i desprès d’un bon caminar el trobaràs.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
El petit cargol havia sortit del seu cau sota les fulles d’una falguera, havia arribat a la vora del riu i s'havia trobat a la granota Carlota que l’envià als joncs passat el vell cirerer riu amunt a parlar amb l’oreneta Ramoneta, que l’envià al mas dels humans a parlar amb el gos Pilós, que era sota la roda d’un carretó, que l’envià a parlar amb el Ruc Duc a l’estable, que l’envià a vorejar el riu fins arribar a un pont per poder creuar a l’altre costat del riu.
En Jack va trobar el pont i va passar a l’altre costat. A l’altre riba es va trobar amb un cargol que viatjava cap el pont.
- Bon dia em dic Jack! - va saludar tot emocionat.
- Bon dia em dic Col! - ve respondre l’altre cargol tot dient – m'ha dit un cavall que aquí trobaria un pont per creuar a l’altre costat del riu. Sempre he volgut viatjar a l’altre riba ja que sembla molt bonica.
En sentir aquestes paraules el cargolet Jack va mirar el riu i va veure els arbres amb dues copes, una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
I es va adonar de que tot el que l’havia empès a fer un gran viatge ho tenia a casa seva.
Jack, viu a la vora d’ un riu, ample i cabalós. Totes les nits somia en creuar-lo i viure grans aventures a l’altre costat. Mai no l'ha creuat ningú del seu cau. Al matí en despertar, el primer que fa en Jack, es mira l’horitzó i els seus ulls l’hi mostren una filera d’arbres que semblen sortir directament de les aigües, arbres amb dues copes una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
- És l’efecte mirall de les aigües- explica la mare - Les aigües d’aquest riu són molt manses i molt clares, això fa que el cel blau, els núvols blancs, els arbres i les muntanyes que són a l’altre vorera els veiem sobre l’aigua. La llum del Sol il·lumina els arbres i fa que es reflecteixin a l’aigua.
- Mare. Per què no ha viatjat mai cap cargol a l’altre costat del riu?
- Fill meu, els cargols no podem nedar. El que sabem de l’altre vorera del riu és el que conten les granotes i els ocells.
- I què expliquen?- en Jack volia saber tot el possible.
- No pas gaire cosa, hi ha un bosc com aquest.
- Hi ha més cargols com nosaltres?.
- Sí, hi ha cargols, granotes, formigues, gats, ocells i tot d’animals del bosc com el nostre.
- Jo vull viatjar a l’altre vorera.- el Jack n’estava ben decidit.
- Ets un cargol fillet i els cargols no podem nedar.- li explica la mare angoixada de que el seu petit penses en alguna bogeria.
En Jack estava ansiós de conèixer als cargols de l’altre vorera del riu, segur que ha de ser fantàstic viure allà. Però primer ha d’esbrinar com creuar les aigües.
Va dir a la mare que estaria jugant una estona amb altres cargolets al peu del gran pi. En Jack no va anar al gran pi, va marxar a la vora del riu buscant informació per poder iniciar la seva aventura. Al costat d’un jonc va ensopegar les banyes amb la granota Carlota.
- Bon dia, senyora Carlota.- diu en Jack molt educadament.
- Bon dia vailet, que fas tot sol?- li va preguntar la granota estranyada.
- Estic buscant informació de com passar a l’altre costat del riu, vull conèixer als cargols que hi viuen.
- Jo he anat moltes vegades a l’altre costat del riu i no et perds res.
- Com ho fa per passar-hi?- preguntar en Jack tot emocionat.
- Molt fàcil, nedant.- sentencia la granota Carlota.
- Però els cargols no sabem nedar.
- Doncs no se m’acut altre manera. Potser hauries de parlar amb l’oreneta Ramoneta a ella l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on la puc trobar?- va preguntar el cargolet a la granota Carlota.
- Normalment la pots trobar vora del joncs que hi ha més amunt, passat el vell cirerer.
- Moltes gracies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Amb l'arrossegar lent però efectiu del cargol en Jack va arribar al vell cirerer. Va mirar a tot arreu entre els joncs i ni rastre de la oreneta Ramoneta. En el moment que es donava per perdut, una veueta va cridar la seva atenció.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?.- va preguntar una oreneta damunt la branca d’un ametller.
- Estic buscant l’oreneta Ramoneta que la granota Carlota diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc l’oreneta Ramoneta i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat volant, però tu ets un cargol i els cargols no podeu volar. El que pots fer es preguntar al gos Pilós que l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet a l’oreneta Ramoneta.
- Normalment el podràs trobar al mas dels homes.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Arrossega i arrossegar en Jack arribar al mas dels homes. Tot hi que per a un cargol la distància recorreguda del cau a la riba del riu, de la riba als joncs passat el vell cirerer i del vell cirerer al mas del homes és molt gran, el petit cargol va arribar amb un somriure al veure un gos estès a terra, fent la migdiada sota la roda d’un carretó.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el gos Pilós.
- Estic buscant el gos Pilós que l’oreneta Ramoneta diu que a viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el gos Pilós i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat a dins del carretó, si vols venir amb mi hauràs d’esperar a que el meu amo hi faci un viatje.
- Hi quant de temps hauria d’esperar?- pregunta el petit cargol impacient.
- No ho se pas, potser una hora o tres dies.
- No puc esperar tant.-
- Doncs hauràs de parlar amb el ruc Duc.- indica el gos Pilós com única solució- el ruc Duc és l’encarregat de tirar del carretó i ell et dirà el camí que fa.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet al gos Pilós.
- Mira a l’estable.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Un petit esforç i el cargolet Jack va arribar a l’estable. Es va trobar un ruc marró amb el nas blanc i unes orelles ven llargues que menjava unes bones pastanagues.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el ruc Duc.
- Estic buscant el ruc Duc que el gos Pilós diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el ruc Duc i si vols anar a l'altre costat del riu hauràs de creuar el pont.
- Què és un pont?- va preguntar el cargolet Jack.
- És una construcció feta pels humans de grans blocs de pedres col·locats sobre el riu que permet anar d’un costat a l’altre.-
- I on el puc trobar?
- És força lluny- va explicar el ruc Duc – hauràs d'arribar fins al riu i seguir amunt i amunt i desprès d’un bon caminar el trobaràs.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
El petit cargol havia sortit del seu cau sota les fulles d’una falguera, havia arribat a la vora del riu i s'havia trobat a la granota Carlota que l’envià als joncs passat el vell cirerer riu amunt a parlar amb l’oreneta Ramoneta, que l’envià al mas dels humans a parlar amb el gos Pilós, que era sota la roda d’un carretó, que l’envià a parlar amb el Ruc Duc a l’estable, que l’envià a vorejar el riu fins arribar a un pont per poder creuar a l’altre costat del riu.
En Jack va trobar el pont i va passar a l’altre costat. A l’altre riba es va trobar amb un cargol que viatjava cap el pont.
- Bon dia em dic Jack! - va saludar tot emocionat.
- Bon dia em dic Col! - ve respondre l’altre cargol tot dient – m'ha dit un cavall que aquí trobaria un pont per creuar a l’altre costat del riu. Sempre he volgut viatjar a l’altre riba ja que sembla molt bonica.
En sentir aquestes paraules el cargolet Jack va mirar el riu i va veure els arbres amb dues copes, una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
I es va adonar de que tot el que l’havia empès a fer un gran viatge ho tenia a casa seva.
jueves, 18 de febrero de 2010
LA INMENSIDAD DEL UNIVERSO
Os proponemos una visita por los límites del universo conocido.
Podéis pinchar en el siguiente link, es un video de la simulación realizada por el Museo Americano de Historia Natural que colgó en la red este espectacular vídeo, una reconstrucción informática que muestra un "viaje" desde la superficie de la Tierra hasta los límites del universo conocido.
Es espectacular y muy educativo, pues es una auténtica reconstrucción de todo lo que sabemos sobre el universo en que vivimos. Todo lo que aparece está basado en datos precisos de los que se dispone hasta el momento.
Te hace sentir muy pequeñito en la inmensidad del universo.
http://www.youtube.com/watch?v=17jymDn0W6U&feature=player_embedded
El viaje comienza en el Himalaya y se va alejando hasta los límites de lo que se puede observar hasta el momento, para luego regresar de nuevo, y darnos cuenta de lo pequeño que es nuestro mundo.
Las zonas oscuras son areas del universo que no se pueden observar, por eso las galaxias aparecen con forma de dos conos unidos por la punta y el resto aparece en negro. En la punta el punto de unión es la Tierra.
MARAVILLOSO.
Podéis pinchar en el siguiente link, es un video de la simulación realizada por el Museo Americano de Historia Natural que colgó en la red este espectacular vídeo, una reconstrucción informática que muestra un "viaje" desde la superficie de la Tierra hasta los límites del universo conocido.
Es espectacular y muy educativo, pues es una auténtica reconstrucción de todo lo que sabemos sobre el universo en que vivimos. Todo lo que aparece está basado en datos precisos de los que se dispone hasta el momento.
Te hace sentir muy pequeñito en la inmensidad del universo.
http://www.youtube.com/watch?v=17jymDn0W6U&feature=player_embedded
El viaje comienza en el Himalaya y se va alejando hasta los límites de lo que se puede observar hasta el momento, para luego regresar de nuevo, y darnos cuenta de lo pequeño que es nuestro mundo.
Las zonas oscuras son areas del universo que no se pueden observar, por eso las galaxias aparecen con forma de dos conos unidos por la punta y el resto aparece en negro. En la punta el punto de unión es la Tierra.
MARAVILLOSO.
martes, 9 de febrero de 2010
CONTE : "EL POBLE VERD"
AUTOR: TONI AGUILAR
A les muntanyes del Pirineu hi ha un poble ven amagat, que només, qui sap on és, el podrà trobar.
No hi ha camins ni dreceres. L’envolten pins, roures i herbes de totes menes.
Les cases són petites amb teulades que no s’alcen més que les copes dels arbres. Les parets són pintades de color verd clar, les portes de verd fosc, com les teulades i els finestrons, guarnits amb cortines verdes que no deixen passar el Sol.
La gent que hi viu també vesteix de verd, les dones, els homes, les nenes i els nens.
A l’hort només planten verd, enciams, mongetes, pèssols, bledes, faves i tomàquets verds. Els arbres fruiters nomès donen fruits verds, les pomes, les peres, les prunes i les figues.
L’església és ben petita, el campanar no és més alt que el pi més gran i com l’escola i l’ajuntament tot és ben pintat de verd. La sotana del Pare Joaquim és verda i també les robes de l’alcalde i la mestra.
Als matins sona la campana verda de l’església, que al poble desperta, doncs no hi ha galls que cantin a l'alba. Les mares fan el desdejuni, confitura de prunes i té verd. Els nens van a l’escola i porten, en bosses verdes, pomes verdes per esmorçar.
A l’hora del pati, a l’escola, la Carlota, la Berta i el Marc juguen amb una corda verda a saltar, el Pol, el Pau i la Martina amb una pilota verda a matar i els altres nens i nenes es llencen pels tobogans verds, es gronxen en gronxadors verds i fan el joc del mocador verd.
- Veniu, tots a l’aula.- crida la mestra de bata verda i mocador verd al cap.
Quan tots són asseguts a taula la mestra els fa fer un exercici: - Pinteu el que més us agrada.-
La Carlota va pintar una truita d’espinacs tota verda, en Pol una bicicleta verda, la Martina una pilota verda, tots van fer dibuixos ven verds, però la Berta no va dibuixar res.
La mestra va demanar els dibuixos i va veure que la Berta entregava el full en blanc. Molt amoïnada li preguntar :
-Que no hi ha res que t’agradi?.-
-Sí.- va contestar la nena.
- I doncs, per què no ho has dibuixat.-
- Perquè el que més m’agrada són els fulls blancs, l’única cosa que no es verda en aquet poble amagat.-
A les muntanyes del Pirineu hi ha un poble ven amagat, que només, qui sap on és, el podrà trobar.
No hi ha camins ni dreceres. L’envolten pins, roures i herbes de totes menes.
Les cases són petites amb teulades que no s’alcen més que les copes dels arbres. Les parets són pintades de color verd clar, les portes de verd fosc, com les teulades i els finestrons, guarnits amb cortines verdes que no deixen passar el Sol.
La gent que hi viu també vesteix de verd, les dones, els homes, les nenes i els nens.
A l’hort només planten verd, enciams, mongetes, pèssols, bledes, faves i tomàquets verds. Els arbres fruiters nomès donen fruits verds, les pomes, les peres, les prunes i les figues.
L’església és ben petita, el campanar no és més alt que el pi més gran i com l’escola i l’ajuntament tot és ben pintat de verd. La sotana del Pare Joaquim és verda i també les robes de l’alcalde i la mestra.
Als matins sona la campana verda de l’església, que al poble desperta, doncs no hi ha galls que cantin a l'alba. Les mares fan el desdejuni, confitura de prunes i té verd. Els nens van a l’escola i porten, en bosses verdes, pomes verdes per esmorçar.
A l’hora del pati, a l’escola, la Carlota, la Berta i el Marc juguen amb una corda verda a saltar, el Pol, el Pau i la Martina amb una pilota verda a matar i els altres nens i nenes es llencen pels tobogans verds, es gronxen en gronxadors verds i fan el joc del mocador verd.
- Veniu, tots a l’aula.- crida la mestra de bata verda i mocador verd al cap.
Quan tots són asseguts a taula la mestra els fa fer un exercici: - Pinteu el que més us agrada.-
La Carlota va pintar una truita d’espinacs tota verda, en Pol una bicicleta verda, la Martina una pilota verda, tots van fer dibuixos ven verds, però la Berta no va dibuixar res.
La mestra va demanar els dibuixos i va veure que la Berta entregava el full en blanc. Molt amoïnada li preguntar :
-Que no hi ha res que t’agradi?.-
-Sí.- va contestar la nena.
- I doncs, per què no ho has dibuixat.-
- Perquè el que més m’agrada són els fulls blancs, l’única cosa que no es verda en aquet poble amagat.-
El galimaties del U.
AUTOR: TONI AGUILAR
Un dia U va anar a comprar quatre colors a la botiga de Dos.
-Bon dia Dos – va dir entrant tot content.
-Bon dia U, què voldras?.-
-Vull quatre colors per pintar amb els meus amics.-
- Quants amics tens?.- preguntà el Dos botiguer.
- Tinc tres amics, que vindran a casa per pintar amb mi un dibuix per portar demà a l’escola.-
- I quins colors vols?.-
- Al meu amic Cinc li agrada el blau, al meu amic Quatre el verd, al meu amic Tres el groc i jo vull el vermell que m’agrada molt.-
El Dos va posar en una capsa un color vermell per a U, un color groc per a Tres, un color verd per a Quatre i un color blau per a Cinc.
-Vols alguna cosa més?.- preguntar Dos amb la comanda feta.
- No pas, quant et dec?.-
- Una moneda per color.-
U va pensar un moment quantes monedes eren. Una pel blau de Cinc, una moneda més pel groc de Tres, una moneda més pel verd de Quatre i una moneda més pel seu vermell.
-Te Dos quatre monedes.-
-Moltes gracies U.-
I així va ser com U va comprar quatre colors a la botiga de Dos.
Un dia U va anar a comprar quatre colors a la botiga de Dos.
-Bon dia Dos – va dir entrant tot content.
-Bon dia U, què voldras?.-
-Vull quatre colors per pintar amb els meus amics.-
- Quants amics tens?.- preguntà el Dos botiguer.
- Tinc tres amics, que vindran a casa per pintar amb mi un dibuix per portar demà a l’escola.-
- I quins colors vols?.-
- Al meu amic Cinc li agrada el blau, al meu amic Quatre el verd, al meu amic Tres el groc i jo vull el vermell que m’agrada molt.-
El Dos va posar en una capsa un color vermell per a U, un color groc per a Tres, un color verd per a Quatre i un color blau per a Cinc.
-Vols alguna cosa més?.- preguntar Dos amb la comanda feta.
- No pas, quant et dec?.-
- Una moneda per color.-
U va pensar un moment quantes monedes eren. Una pel blau de Cinc, una moneda més pel groc de Tres, una moneda més pel verd de Quatre i una moneda més pel seu vermell.
-Te Dos quatre monedes.-
-Moltes gracies U.-
I així va ser com U va comprar quatre colors a la botiga de Dos.
viernes, 29 de enero de 2010
Nadala per cantar i tocar (partitura)
clica la imágen para ampliar.
EL CANT DELS OCELLS
Al veure apuntar
lo major lluminar
en la nit més ditxosa,
los aucellets cantant
lo vénen festejant
amb la veu melindrosa.
Cantava el passarell:
- ¡Oh, que hermós i bell
és l´infant de Maria !
I lo alegre tord:
- Vençuda és la mort,
puix naix la vida mia.-
La garsa, griva i graig
diuen: . Ja ve lo maig.-
Respon la cadernera:
- Tot arbre se vesteix,
tota planta floreix
com si fos primavera.-
Cantava el pardal:
- Esta nit de Nadal
és nit de gran contento.-
Lo verdum i lluert,
cantant, deien també:
- Oh, que alegria sento!-
Cantava el rossinyol:
- Hermós ès com lo sol,
brillant com una estrella.-
La cotxa i bitxac
festegen el manyac
i la mare donzella.
Cantava el cotoliu :
- Aucells veniu, veniu
a festejar l'aurora.
I la merla, xiulant,
anava festejant
a la millor senyora.
Cantava lo puput:
-Esta ni ha vingut
lo rei de la bellesa.-
La tórtola i colom
admiren a tothom:
cantaven sens tristesa.
La xuta i lo mussol,
al veure eixir lo sol,
confusos se retiren.
La xibeca i lo duc
diuen: - Sofrir no puc!
Los resplendors m'admiren.-
Lo petit reietó
per glòria del Senyor
redobla amb bisarria;
i el canari sequeix
la música. Apareix
del cel la melodia.
Los pagos indians
despleguen tafetans
pintats de mil maneres;
i a l'exir del Born
los ficaré dins del forn,
a unes greixoneres.
Les gallines i galls
també tenen treballs
i els tremolen les crestes.
Los ànecs i capons,
becades i todons
temen aquestes festes.
La perdiu en un plat
llença suavitat
amb la taronja i pebre,
que tot ha d'ajudar
a més solemnitzar
lo monyó del pessebre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)