Ayer mi hijo de 8 años preguntó ¿Por qué nos ha tocado a nosotros celebrar La Castanyada y en Estados Unidos tienen el Halloween?.
Y como siempre una inocente pregunta infantil, que aparentemente debería tener una sencilla respuesta, te deja desarmado y sin saber que decir.
Le dije que cada país tiene sus tradiciones y formas de celebrarlas, como veis una gran respuesta que no soluciona sus dudas y que como es lógico genera más incognitas. ¿Tradición? ¿formas de celebrar? ¿qué celebramos? ¿Por qué?.
Esto me ha hecho pensar que muchas veces asimilamos las tradiciones de una forma rutinaria, es fiesta porque no se va al trabajo y compramos castañas porque se ha hecho siempre. Además como los estadounidenses nos han machacado culturalmente a través del cine con esa divertida fiesta en la que se disfrazan de monstruo y se hinchan a golosinas, pues venga, a disfrazarnos todos.
¿La conexión es la muerte? Si la muerte es dolor, ¿se puede festejar el dolor?
Está claro que desde los Celtas norte-europeos al mediterraneo más oriental se coincide culturalmente en esta fecha con una festividad muy concreta, el fin de un tiempo y el inicio de uno nuevo.
En el siglo V a.C. los Celtas en lo que hoy es Irlanda, Gran Bretaña y el Norte de Francia, celebraban el fin del verano con una fiesta denominada Samhain. La época en la que culminaba la cosecha era para los Celtas el límite entre el mundo de los vivos y el de los muertos. Paralelamente en el Mediterraneo se vivía algo parecido, las cosechas finalizaban y se realizaba la siembra con la aparición del frío.
Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
En Todos los Santos y no más allá, has de sembrar.
De Tots Sants a Sant Martí sembra, si vols collir.
De Todos los Santos a Sant Martín siembra, si quieres recoger.
Los Romanos llegan a terriorio Celta en el año 43 d.C e introducen en el Samhain el Feralia día de homenaje a los difuntos.
En el 609 d.C. el Papa Bonifacio IV transformó el Panteón Romano en el Templo de la Virgen de Todos los Santos y situó en la llegada del Otoño su festividad dando de esta manera un sentido religioso a una celebración pagana. Dos siglos más tarde, habiendo llegado el cristianismo a tierras célticas será el Papa Gregorio IV quien unificará las diferentes celebraciones el 1 de Noviembre como tributo a los santos. En el siglo X se incluiría la festividad rerligiosa a los difuntos.
La palabra Halloween parece se una contracción de “All Hallows Eve” la locución inglesa de la “Noche de Todos los Santos” lo que hace creer que la tradición norteamericana parte de los imigrantes europeos en especial los irlandeses que de forma masiva abandonaron sus tierras tras la desastrosa cosecha de la patata en 1846. Pero otros historiadores indican que el Halloween es una trdición nacida en EE.UU.
En Latino-América es donde ha evolucionado de forma más compleja, por ejemplo en México el día 28 de octubre se dedica a los fallecidos en accidente o asesinato, el dia 1 de Noviembre a los angelitos (con actividades infantiles) y el día 2 de noviembre el día de los Muertos (actividades de adultos) dedicado a la visita, ornamentación y oración en los cementerios.
Sea como sea que lo celebres, que tengas unas buenas fiestas en familia.
viernes, 22 de octubre de 2010
Canciones para cantar y tocar : MARRAMEU TORRA CASTANYES
Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc,
ja n'hi peta una als morros,
ja en teniu Marrameu mort.
que picas fusta pica ben fort.
Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort, pica ben fort,
que picas fusta pica ben fort.
Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que te una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica ben fort, pica ben fort,
que picas fusta pica ben fort.
Canciones para cantar y tocar : LA CASTANYERA
Quan ve el temps de menja castanyes,
la castanyera, la castayera
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li ve patita,
la faldilla li fa campana,
le sabates li fan cloc-cloc-cloc
i al ballar sempre gira així
LA MARIA CASTANYA
Dins del “Costumari popular del Prat de Llobregat: equinocci de tardor.” Publicat per la Regidoria d’Ensenyament l’Ajuntament al 1987 i trobem la deliciosa rondalla de la Núria Trilla Ibern que transcribim per goig de grans i petits
Vet aquí que una vegada hi havia una castanyera que portava un cistell ben ple de castanyes. La Maria Castanya, que així es deia, corria por no arribar tard a la barraqueta, ja que al vespre quan es fa fosc, ha d’estar oberta per vendre les castanyes. I sabeu?, ensopega amb les faldilles tan llargues que portava i tot el cistell per terra.
Tota empipada, s’ajup per recollir-les i no en troba cap, les ha perdudes totes.
- Que faré jo ara?
Enfadada que estava, no parava de rondinar. Els follets del bosc que eren a prop la varen sentir i s’hi acostaren per dir-li:
- No t’amoïnis, que nosaltres te’n portarem tantes que no et cabran al cistell.
I al cap d’una estona varen tornar carregats de castanyes i acompanyats, sabeu de qui? Del gegant castanyer, i tots junts, fent molta gresca, es posaren a cantar:
“ El gegant castanyer
torra castanyes, torra castanyes
el gegant castanyer
torra castanyes al carrer”
(amb la tonada del Gegant del PI)
I catacric, catacrac aquest conte ja s’ha acabat.
LA FIESTA DE TODOS LOS SANTOS EN ESPAÑA
Artículo de María Angeles Sánchez, titulado : “Todos los Santos” publicado en 1998 por Maeva Ediciones dentro de su publicación “Fiestas populares de España”
En Nuestros Cuentos de Casa, recogemos parte de este artículo haciendo un recorrido por la geografía española destacando diferentes formas de celebrar este día tan especial no sólo en nuestro país sino en muchos lugares del mundo.
AMEZKETA Guipuzkoa
Duarante la misa mayor encienden las argizaiolas (velas enroscadas en tablillas) y rezan responsos sobre las tumbas que se encuentran en la iglesia.
BÉJAR Salamanca
La calvotada. Los bejaranos, en familia o en grupos de amigos, salen al campo a degustar las castañas asadas, denominadas “calvotes” , regadas con buen vino.
CEUTA
Día de la Mochila, en la que los niños y jóvenes salen al campo con bolsas repletas de frutos secos propios del otoño, consumiendolos en compañía.
COCENTAINA Alacant
Fira de Tots Sants, que se celebra entre el 1 y el 15 de noviembre siguiendo una tradición medieval que data de 1346, cuado fue creada por privilegio real de Pedro IV, lo que la convierte en la feria más antigua de la Comunitat Valenciana. ........ Catas y degustaciones de productos agricolas.........artesanos árabes, mercado medieval, feria caballar en el Pla de la Font con exhibición y doma de caballos, conciertos y exposiciones contituyen sus mayores atractivos.
GUADALAVIAR Teruel
Fiesta de la Trasumancia, con actos relacionados con esta actividad, entre los que se incluyen muestras de gastronomía pastoril y bailes.
ISTÁN Málaga
La tostaná, salidas al campo para comer castañas asadas, acompañadas de agua ardiente.
OBEJO Córdoba
En la madrugada del 1 al 2 de Noviembre se ciegan las cerraduras de las puertas a fin de que, según una creecia popular, no entren esa noche en las casas los malos espíritus.
OJÉN Málaga
Tradicional tostón y romería a la Cruz de San Juan.
REUS Tarragona
Rifa de " panellets i confitures" por parte de entidades culturales, con la particularidad de que la adquisición de los números es verbal, no disponiendo el apostante de comprobante.
................................................................................
Esta es una muestra de las recopilaciones y el trabajo de la Sra. Sánchez, pero si tú conoces otras tradiciones, no lo dudes remitenos un correo a: cuentospeques@gmail.com y lo añadiremos.
En Nuestros Cuentos de Casa, recogemos parte de este artículo haciendo un recorrido por la geografía española destacando diferentes formas de celebrar este día tan especial no sólo en nuestro país sino en muchos lugares del mundo.
AMEZKETA Guipuzkoa
Duarante la misa mayor encienden las argizaiolas (velas enroscadas en tablillas) y rezan responsos sobre las tumbas que se encuentran en la iglesia.
BÉJAR Salamanca
La calvotada. Los bejaranos, en familia o en grupos de amigos, salen al campo a degustar las castañas asadas, denominadas “calvotes” , regadas con buen vino.
CEUTA
Día de la Mochila, en la que los niños y jóvenes salen al campo con bolsas repletas de frutos secos propios del otoño, consumiendolos en compañía.
COCENTAINA Alacant
Fira de Tots Sants, que se celebra entre el 1 y el 15 de noviembre siguiendo una tradición medieval que data de 1346, cuado fue creada por privilegio real de Pedro IV, lo que la convierte en la feria más antigua de la Comunitat Valenciana. ........ Catas y degustaciones de productos agricolas.........artesanos árabes, mercado medieval, feria caballar en el Pla de la Font con exhibición y doma de caballos, conciertos y exposiciones contituyen sus mayores atractivos.
GUADALAVIAR Teruel
Fiesta de la Trasumancia, con actos relacionados con esta actividad, entre los que se incluyen muestras de gastronomía pastoril y bailes.
ISTÁN Málaga
La tostaná, salidas al campo para comer castañas asadas, acompañadas de agua ardiente.
OBEJO Córdoba
En la madrugada del 1 al 2 de Noviembre se ciegan las cerraduras de las puertas a fin de que, según una creecia popular, no entren esa noche en las casas los malos espíritus.
OJÉN Málaga
Tradicional tostón y romería a la Cruz de San Juan.
REUS Tarragona
Rifa de " panellets i confitures" por parte de entidades culturales, con la particularidad de que la adquisición de los números es verbal, no disponiendo el apostante de comprobante.
................................................................................
Esta es una muestra de las recopilaciones y el trabajo de la Sra. Sánchez, pero si tú conoces otras tradiciones, no lo dudes remitenos un correo a: cuentospeques@gmail.com y lo añadiremos.
ENDEVINALLES DE TOTS SANTS
Té pell com les persones,
i és bona per menjar,
surt quan comença el fred
i en donen per tot l’any.
Tres vestits has de llevar-me
ans d’arribar-me a la pell:
el primer, punxant-te els dits,
el segon, foc encenent,
el tercer, és la camisa i al moment em queda tret.
Calentona t’agrado
i, per fer-te passà el fred,
a les brases em condemnes
per a satisfer el gust teu.
La castanya
i és bona per menjar,
surt quan comença el fred
i en donen per tot l’any.
La castanya
Tres vestits has de llevar-me
ans d’arribar-me a la pell:
el primer, punxant-te els dits,
el segon, foc encenent,
el tercer, és la camisa i al moment em queda tret.
Calentona t’agrado
i, per fer-te passà el fred,
a les brases em condemnes
per a satisfer el gust teu.
La castanya
CANÇÓ DEL COMTE ARNAU
EL COMTE ARNAU
El Comte Arnau és un personatge de Tots Sants, és una ànima en pena que s’apareix per demanar reparació d’una falta i exposar de passada les condicions d’existència de les ànimes condemnades.
Tradicionalment els nois i les noies representaven la cançó del Comte agrupant-se uns enfront dels altres, els nois fan una pasa endavant i diuen la frase d’Arnau, en acabar fan una pasa enrrera i són les noies les que fan un pas mentre fan la part de la comtessa.
Aquesta es la versió de la cançó del Comte Arnau que apareix al “Cançoner popular català I“ de Pere Bihigas, editat per l’Abadia de Montserrat.
CANÇÓ
La comtessa està asseguda al seu palau,
se li presenta a la cambra el Comte Arnau.
-Tota sola feu la vetlla, muller lleial?
Tota sola feu la vetlla, viudeta igual?
-No la faig jo tota sola, comte l’Arnau,
No la faig jo tota sola, valga’m Déu, val!
-Qui teniu per companyia, muller lleial?
Qui teniu per companyia viudeta igual.
-Déu i la Verge Maria, comte l’Arnau,
Déu i la Verge Maria, valga’m Déu, val!
-On teniu les vostres filles, muller lleial?
On teniu les vostres filles, viudeta igual?
-A la cambra son que borden, comte l’Arnau.
A la cambra son que borden seda i estam.
-Me les deixariau veure, muller lleial?
Me les deixariau veure, viudeta igual?
-Massa les espantarieu, comte l’Arnau,
Massa les espantarieu valga’m Déu, val!
-On teniu les vostres criades, muller lleial?
On teniu les vostres criades, viudeta igual?
-A la cuina són, que renten, comte l’Arnau,
a la cuina són que renten valga’m Déu, val!
-On teniu els vostres mossos, muller lleial?,
On teniu els vostres mossos, viudeta igual?
-A la pallissa, que dormen comte l’Arnau,
a la pallissa, que dormen valgam Déu, val!
-Pagueu-los bé la soldada, muller lleial?
Pagueu-los bé la soldada, viudeta igual?
-Tan prest com l’hauran guanyada, comte l’Arnau,
Tan prest com l’hauran guanyada valga’m Déu, val!
Per on heu entrat vòs ara comte l’Arnau?
Per on heu entrat vòs ara valga’m Déu, val!
-Per la finestra enreixada, muller lleial?
Per la finestra enreixada, viudeta igual?
-Ai, que me l’haureu cremada, comte l’Arnau,
Ai, que me l’haureu cremada, valga’m Déu, val!
-Ni solament la he tocada, muller lleial.
Ni solament la he tocada, viudeta igual.
-Què és això que us ix pel cap, comte l’Arnau?
Qué ès això que us ix pel cap, valga’m Déu, val?
-Males coses que he pensades, muller lleial?
Males coses que he pensades, viudeta igual?
-Què és lo que us ix per la boca, comte l’Arnau?
Què és lo que us ix per la boca, valga’m Déu, val?
-Males paraules que he dites, muller lleial.
Males paraules que he dites, viudeta igual.
-Què és això que us ix pels ulls, comte l’Arnau?
Què és això que us ix pels ulls, valga’m Déu, val?
-Són les males llambregades, muller lleial.
Són les males llambregades, viudeta igual.
-Què vos ix per les orelles, comte l’Arnau?
Què vos ix per les orelles, valga’m Déu, val?
-Males coses que he escoltades, muller lleial.
Males coses que he escoltades, viudeta igual.
-Què és això que us ix per les mans, comte l’Arnau?
Què és això que us ix per les mans, valga’m Déu, val?
-Les coses mal manejades, muller lleial.
Les coses mal menjades, viudeta igual.
-Què és això que us ix pels peus, comte l’Arnau?
Què és això que us ix pels peus, valga’m Déu, val?
-Els mals passos que donava, muller lleial.
Els mals passos que donava, viudeta igual.
- Què és això que hi ha a l’entrada, comte l’Arnau?
Què és això que hi ha a l’entrada, valga’m Déu, val?
-El cavall que m’espera, muller lleial.
El cavall que m’espera, viudeta igual.
-Baixeu-li grana i civada, comte l’Arnau,
Baixeu-li grana i civada, valgam Déu, val!
-No menja gra ni civada, muller lleial.
No menja gra ni civada, viudeta igual.
-On vos han donat posada, comte l’Arnau?
On vos han donat posada, valga’m Déu, val?
-A l’infern me l’ha donada, muller lleial.
A l’infern me l’ha donada, viudeta igual.
-Per què sou condemnat ara, comte l’Arnau?
Per què sou condemnat ara, valga’m Déu, val?
-Per soldades mal pagades, muller lleial.
Per soldades mal pagades, viudeta igual.
-Cada dia us faig l’oferta, comte l’Arnau,
Cada dia us faig l’oferta, valgam Déu, val!
-Us dic que no em feu l’oferta. muller lleial.
Us dic que no em feu l’oferta. viudeta igual.
Que com més em feu l’oferta més pena emdau.
Quina hora és, que el gall ja canta, viudeta igual.
-Les dotze hores són tocades, comte l’Arnau,
Les dotze hores són tocades, valgam Déu, val!
-Ara per la despedida, muller lleial,
Ara, per la despedida dem-nos les mans.
-Massa me les cremaríeu, comte l’Arnau,
Massa me les cremaríeu, valgam Déu, val!
domingo, 10 de octubre de 2010
CANÇONS DE CASTANYADA
CANÇONS DE TARDOR I CASTANYES
"Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera, ven castanyes
de la muntanya, a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita, la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i al ballar sempre gira així"
"Marrameu torra castanyes a la voreta del foc,
ja li'n peta una als morros i queda el Marrameu mort.
PICA BEN FORT, PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA, PICA BEN FORT.
Marrameu ja no s'enfila pels terrats i pels balcons,
que té una gateta a casa que li cus tots el botons.
PICA BEN FORT, PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA, PICA BEN FORT."
"Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera, ven castanyes
de la muntanya, a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita, la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i al ballar sempre gira així"
"Marrameu torra castanyes a la voreta del foc,
ja li'n peta una als morros i queda el Marrameu mort.
PICA BEN FORT, PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA, PICA BEN FORT.
Marrameu ja no s'enfila pels terrats i pels balcons,
que té una gateta a casa que li cus tots el botons.
PICA BEN FORT, PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA, PICA BEN FORT."
LA TARDOR
"A la tardor, ni fred ni calor"
"Calentes i grosses, qui en vol ara que fumen?"
"Per Tots Sants castanyes i cargols amb banyes"
"El gegant del castanyer, LA CASTANYERA
torra castanyes, "Se n'ha venut la caputxa
torra castanyes, per comprar un devantal blau,
el gegant del castanyer, per anar a collir castanyes
torra castanyes pel carrer." a can Gat de Viladrau."
"Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons,
per la Pascua mona i tot l'any bombons."
"La castanya em fa ballar, quan la toco calenteta,
la castanya em fa ballar i jo me la vull menjar... Nyam!"
"Calentes i grosses, qui en vol ara que fumen?"
"Per Tots Sants castanyes i cargols amb banyes"
"El gegant del castanyer, LA CASTANYERA
torra castanyes, "Se n'ha venut la caputxa
torra castanyes, per comprar un devantal blau,
el gegant del castanyer, per anar a collir castanyes
torra castanyes pel carrer." a can Gat de Viladrau."
"Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons,
per la Pascua mona i tot l'any bombons."
"La castanya em fa ballar, quan la toco calenteta,
la castanya em fa ballar i jo me la vull menjar... Nyam!"
lunes, 4 de octubre de 2010
FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL DE BARCELONA
Del 18 al 23 d'Octubre de 2010FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL DE BARCELONA
Tindrà lloc a diversos equipaments de Barcelona, podeu consultar els espais, les dates, la programació i tota la informació a l'enllaç:
EL MUNDO CON UN CAZO...
Hoy os recomiendo una página para visitar, es la historia de un niño que tiene que arrastrar un cazo todo el día, como ve el mundo, como el mundo le ve a él... es muy tierna y supereducativa.
Dedicada a todos aquellos que como el prota del cuento deben llevar su cazo, más o menos grande, a las personas maravillosas que les ayudan a llevarlo mejor y a todos los que se esfuerzan por ser un poquito mejor cada día.
http://www.editorialjuventud.es/3781.html
Dedicada a todos aquellos que como el prota del cuento deben llevar su cazo, más o menos grande, a las personas maravillosas que les ayudan a llevarlo mejor y a todos los que se esfuerzan por ser un poquito mejor cada día.
http://www.editorialjuventud.es/3781.html
martes, 14 de septiembre de 2010
¡LA VUELTA AL COLE!
Recordad nuestro apartado de WEBS EDUCATIVAS donde encontraréis enlaces a webs muy útiles e interesantes para ayudar a nuestros peques a hacer los deberes y aprender de forma divertida.
También nosotros aprovechamos la vuelta al cole para retomar nuestra costumbre de ir algunas tardes después de las actividades extraescolares un ratito a la BIBLIOTECA para relajarnos un poquito y leer a nuestro gusto. En la mayoría hay un apartado especial para los más pequeños.
Y no olvidéis de buscar un hueco para leerles un cuento, a nuestros peques de la casa les encanta que les leamos uno antes de dormir, cada noche elije uno de ellos...
¡¡FELIZ VUELTA AL COLE!!
sábado, 4 de septiembre de 2010
NUESTROS CUENTOS DE CASA
Hola amigos y amigas de los cuentos!
Hoy estrenamos nuevo nombre para nuestro querido blog. Como se trata de cuentos, historias, poemas, etc hechos en casa con mucho cariño y a fuego lento...
Le hemos puesto nuevo nombre: NUESTROS CUENTOS DE CASA y dirección: http://casadecuentos.blogspot.com/
Esperamos que os guste y los disfrutéis.
martes, 3 de agosto de 2010
WEBs PARA ESTUDIAR
Herramientas útiles para los trabajos del cole:
Diccionario enciclopédico de ENCICLOPEDIA CATALANA adaptado para los escolares una herramienta indispensable para los que estudian en lengua catalana :
http://www.dicdidac.cat/
Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española (Castellano):
http://buscon.rae.es/draeI/
Enciclopedia Catalana General y Diccionario Catalán:
http://www.enciclopedia.cat/
Diccionario enciclopédico de ENCICLOPEDIA CATALANA adaptado para los escolares una herramienta indispensable para los que estudian en lengua catalana :
http://www.dicdidac.cat/
Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española (Castellano):
http://buscon.rae.es/draeI/
Enciclopedia Catalana General y Diccionario Catalán:
http://www.enciclopedia.cat/
viernes, 30 de abril de 2010
POEMA: POR SER PRIMAVERA
AUTOR: TONI AGUILAR
Ni frío ni calor
el almendro en flor.
Para casarse está la novia
que el tiempo la agobia.
Le lleva huevos a las monjas
dicen que así ya no te mojas.
Se preparan comuniones
aprendiendo las oraciones.
Hoy llueven a raudales
las alergias primaverales.
Con chaqueta de manga
cuando la tarde alarga.
En mangas de camisa
llega quien va a misa.
Vamos contentos a la playa
y nos estiramos en la toalla.
Del mismo modo que sacamos
los paraguas ¡que nos mojamos!.
Salen de paseo los caracoles
y los buscamos en las coles.
Llega Sant Jordi y los paseos,
rosas, libros y mis Tebeos.
Dicen que “la sangre altera”
todo esto por ser primavera.
 |
| Campo de Amapolas |
Ni frío ni calor
el almendro en flor.
Para casarse está la novia
que el tiempo la agobia.
Le lleva huevos a las monjas
dicen que así ya no te mojas.
Se preparan comuniones
aprendiendo las oraciones.
Hoy llueven a raudales
las alergias primaverales.
Con chaqueta de manga
cuando la tarde alarga.
En mangas de camisa
llega quien va a misa.
Vamos contentos a la playa
y nos estiramos en la toalla.
Del mismo modo que sacamos
los paraguas ¡que nos mojamos!.
Salen de paseo los caracoles
y los buscamos en las coles.
Llega Sant Jordi y los paseos,
rosas, libros y mis Tebeos.
Dicen que “la sangre altera”
todo esto por ser primavera.
lunes, 1 de marzo de 2010
CONTE: "EL CARGOL JACK"
AUTOR : TONI AGUILAR
Jack, viu a la vora d’ un riu, ample i cabalós. Totes les nits somia en creuar-lo i viure grans aventures a l’altre costat. Mai no l'ha creuat ningú del seu cau. Al matí en despertar, el primer que fa en Jack, es mira l’horitzó i els seus ulls l’hi mostren una filera d’arbres que semblen sortir directament de les aigües, arbres amb dues copes una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
- És l’efecte mirall de les aigües- explica la mare - Les aigües d’aquest riu són molt manses i molt clares, això fa que el cel blau, els núvols blancs, els arbres i les muntanyes que són a l’altre vorera els veiem sobre l’aigua. La llum del Sol il·lumina els arbres i fa que es reflecteixin a l’aigua.
- Mare. Per què no ha viatjat mai cap cargol a l’altre costat del riu?
- Fill meu, els cargols no podem nedar. El que sabem de l’altre vorera del riu és el que conten les granotes i els ocells.
- I què expliquen?- en Jack volia saber tot el possible.
- No pas gaire cosa, hi ha un bosc com aquest.
- Hi ha més cargols com nosaltres?.
- Sí, hi ha cargols, granotes, formigues, gats, ocells i tot d’animals del bosc com el nostre.
- Jo vull viatjar a l’altre vorera.- el Jack n’estava ben decidit.
- Ets un cargol fillet i els cargols no podem nedar.- li explica la mare angoixada de que el seu petit penses en alguna bogeria.
En Jack estava ansiós de conèixer als cargols de l’altre vorera del riu, segur que ha de ser fantàstic viure allà. Però primer ha d’esbrinar com creuar les aigües.
Va dir a la mare que estaria jugant una estona amb altres cargolets al peu del gran pi. En Jack no va anar al gran pi, va marxar a la vora del riu buscant informació per poder iniciar la seva aventura. Al costat d’un jonc va ensopegar les banyes amb la granota Carlota.
- Bon dia, senyora Carlota.- diu en Jack molt educadament.
- Bon dia vailet, que fas tot sol?- li va preguntar la granota estranyada.
- Estic buscant informació de com passar a l’altre costat del riu, vull conèixer als cargols que hi viuen.
- Jo he anat moltes vegades a l’altre costat del riu i no et perds res.
- Com ho fa per passar-hi?- preguntar en Jack tot emocionat.
- Molt fàcil, nedant.- sentencia la granota Carlota.
- Però els cargols no sabem nedar.
- Doncs no se m’acut altre manera. Potser hauries de parlar amb l’oreneta Ramoneta a ella l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on la puc trobar?- va preguntar el cargolet a la granota Carlota.
- Normalment la pots trobar vora del joncs que hi ha més amunt, passat el vell cirerer.
- Moltes gracies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Amb l'arrossegar lent però efectiu del cargol en Jack va arribar al vell cirerer. Va mirar a tot arreu entre els joncs i ni rastre de la oreneta Ramoneta. En el moment que es donava per perdut, una veueta va cridar la seva atenció.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?.- va preguntar una oreneta damunt la branca d’un ametller.
- Estic buscant l’oreneta Ramoneta que la granota Carlota diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc l’oreneta Ramoneta i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat volant, però tu ets un cargol i els cargols no podeu volar. El que pots fer es preguntar al gos Pilós que l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet a l’oreneta Ramoneta.
- Normalment el podràs trobar al mas dels homes.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Arrossega i arrossegar en Jack arribar al mas dels homes. Tot hi que per a un cargol la distància recorreguda del cau a la riba del riu, de la riba als joncs passat el vell cirerer i del vell cirerer al mas del homes és molt gran, el petit cargol va arribar amb un somriure al veure un gos estès a terra, fent la migdiada sota la roda d’un carretó.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el gos Pilós.
- Estic buscant el gos Pilós que l’oreneta Ramoneta diu que a viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el gos Pilós i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat a dins del carretó, si vols venir amb mi hauràs d’esperar a que el meu amo hi faci un viatje.
- Hi quant de temps hauria d’esperar?- pregunta el petit cargol impacient.
- No ho se pas, potser una hora o tres dies.
- No puc esperar tant.-
- Doncs hauràs de parlar amb el ruc Duc.- indica el gos Pilós com única solució- el ruc Duc és l’encarregat de tirar del carretó i ell et dirà el camí que fa.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet al gos Pilós.
- Mira a l’estable.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Un petit esforç i el cargolet Jack va arribar a l’estable. Es va trobar un ruc marró amb el nas blanc i unes orelles ven llargues que menjava unes bones pastanagues.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el ruc Duc.
- Estic buscant el ruc Duc que el gos Pilós diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el ruc Duc i si vols anar a l'altre costat del riu hauràs de creuar el pont.
- Què és un pont?- va preguntar el cargolet Jack.
- És una construcció feta pels humans de grans blocs de pedres col·locats sobre el riu que permet anar d’un costat a l’altre.-
- I on el puc trobar?
- És força lluny- va explicar el ruc Duc – hauràs d'arribar fins al riu i seguir amunt i amunt i desprès d’un bon caminar el trobaràs.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
El petit cargol havia sortit del seu cau sota les fulles d’una falguera, havia arribat a la vora del riu i s'havia trobat a la granota Carlota que l’envià als joncs passat el vell cirerer riu amunt a parlar amb l’oreneta Ramoneta, que l’envià al mas dels humans a parlar amb el gos Pilós, que era sota la roda d’un carretó, que l’envià a parlar amb el Ruc Duc a l’estable, que l’envià a vorejar el riu fins arribar a un pont per poder creuar a l’altre costat del riu.
En Jack va trobar el pont i va passar a l’altre costat. A l’altre riba es va trobar amb un cargol que viatjava cap el pont.
- Bon dia em dic Jack! - va saludar tot emocionat.
- Bon dia em dic Col! - ve respondre l’altre cargol tot dient – m'ha dit un cavall que aquí trobaria un pont per creuar a l’altre costat del riu. Sempre he volgut viatjar a l’altre riba ja que sembla molt bonica.
En sentir aquestes paraules el cargolet Jack va mirar el riu i va veure els arbres amb dues copes, una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
I es va adonar de que tot el que l’havia empès a fer un gran viatge ho tenia a casa seva.
Jack, viu a la vora d’ un riu, ample i cabalós. Totes les nits somia en creuar-lo i viure grans aventures a l’altre costat. Mai no l'ha creuat ningú del seu cau. Al matí en despertar, el primer que fa en Jack, es mira l’horitzó i els seus ulls l’hi mostren una filera d’arbres que semblen sortir directament de les aigües, arbres amb dues copes una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
- És l’efecte mirall de les aigües- explica la mare - Les aigües d’aquest riu són molt manses i molt clares, això fa que el cel blau, els núvols blancs, els arbres i les muntanyes que són a l’altre vorera els veiem sobre l’aigua. La llum del Sol il·lumina els arbres i fa que es reflecteixin a l’aigua.
- Mare. Per què no ha viatjat mai cap cargol a l’altre costat del riu?
- Fill meu, els cargols no podem nedar. El que sabem de l’altre vorera del riu és el que conten les granotes i els ocells.
- I què expliquen?- en Jack volia saber tot el possible.
- No pas gaire cosa, hi ha un bosc com aquest.
- Hi ha més cargols com nosaltres?.
- Sí, hi ha cargols, granotes, formigues, gats, ocells i tot d’animals del bosc com el nostre.
- Jo vull viatjar a l’altre vorera.- el Jack n’estava ben decidit.
- Ets un cargol fillet i els cargols no podem nedar.- li explica la mare angoixada de que el seu petit penses en alguna bogeria.
En Jack estava ansiós de conèixer als cargols de l’altre vorera del riu, segur que ha de ser fantàstic viure allà. Però primer ha d’esbrinar com creuar les aigües.
Va dir a la mare que estaria jugant una estona amb altres cargolets al peu del gran pi. En Jack no va anar al gran pi, va marxar a la vora del riu buscant informació per poder iniciar la seva aventura. Al costat d’un jonc va ensopegar les banyes amb la granota Carlota.
- Bon dia, senyora Carlota.- diu en Jack molt educadament.
- Bon dia vailet, que fas tot sol?- li va preguntar la granota estranyada.
- Estic buscant informació de com passar a l’altre costat del riu, vull conèixer als cargols que hi viuen.
- Jo he anat moltes vegades a l’altre costat del riu i no et perds res.
- Com ho fa per passar-hi?- preguntar en Jack tot emocionat.
- Molt fàcil, nedant.- sentencia la granota Carlota.
- Però els cargols no sabem nedar.
- Doncs no se m’acut altre manera. Potser hauries de parlar amb l’oreneta Ramoneta a ella l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on la puc trobar?- va preguntar el cargolet a la granota Carlota.
- Normalment la pots trobar vora del joncs que hi ha més amunt, passat el vell cirerer.
- Moltes gracies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Amb l'arrossegar lent però efectiu del cargol en Jack va arribar al vell cirerer. Va mirar a tot arreu entre els joncs i ni rastre de la oreneta Ramoneta. En el moment que es donava per perdut, una veueta va cridar la seva atenció.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?.- va preguntar una oreneta damunt la branca d’un ametller.
- Estic buscant l’oreneta Ramoneta que la granota Carlota diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc l’oreneta Ramoneta i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat volant, però tu ets un cargol i els cargols no podeu volar. El que pots fer es preguntar al gos Pilós que l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet a l’oreneta Ramoneta.
- Normalment el podràs trobar al mas dels homes.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Arrossega i arrossegar en Jack arribar al mas dels homes. Tot hi que per a un cargol la distància recorreguda del cau a la riba del riu, de la riba als joncs passat el vell cirerer i del vell cirerer al mas del homes és molt gran, el petit cargol va arribar amb un somriure al veure un gos estès a terra, fent la migdiada sota la roda d’un carretó.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el gos Pilós.
- Estic buscant el gos Pilós que l’oreneta Ramoneta diu que a viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el gos Pilós i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat a dins del carretó, si vols venir amb mi hauràs d’esperar a que el meu amo hi faci un viatje.
- Hi quant de temps hauria d’esperar?- pregunta el petit cargol impacient.
- No ho se pas, potser una hora o tres dies.
- No puc esperar tant.-
- Doncs hauràs de parlar amb el ruc Duc.- indica el gos Pilós com única solució- el ruc Duc és l’encarregat de tirar del carretó i ell et dirà el camí que fa.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet al gos Pilós.
- Mira a l’estable.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Un petit esforç i el cargolet Jack va arribar a l’estable. Es va trobar un ruc marró amb el nas blanc i unes orelles ven llargues que menjava unes bones pastanagues.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el ruc Duc.
- Estic buscant el ruc Duc que el gos Pilós diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el ruc Duc i si vols anar a l'altre costat del riu hauràs de creuar el pont.
- Què és un pont?- va preguntar el cargolet Jack.
- És una construcció feta pels humans de grans blocs de pedres col·locats sobre el riu que permet anar d’un costat a l’altre.-
- I on el puc trobar?
- És força lluny- va explicar el ruc Duc – hauràs d'arribar fins al riu i seguir amunt i amunt i desprès d’un bon caminar el trobaràs.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
El petit cargol havia sortit del seu cau sota les fulles d’una falguera, havia arribat a la vora del riu i s'havia trobat a la granota Carlota que l’envià als joncs passat el vell cirerer riu amunt a parlar amb l’oreneta Ramoneta, que l’envià al mas dels humans a parlar amb el gos Pilós, que era sota la roda d’un carretó, que l’envià a parlar amb el Ruc Duc a l’estable, que l’envià a vorejar el riu fins arribar a un pont per poder creuar a l’altre costat del riu.
En Jack va trobar el pont i va passar a l’altre costat. A l’altre riba es va trobar amb un cargol que viatjava cap el pont.
- Bon dia em dic Jack! - va saludar tot emocionat.
- Bon dia em dic Col! - ve respondre l’altre cargol tot dient – m'ha dit un cavall que aquí trobaria un pont per creuar a l’altre costat del riu. Sempre he volgut viatjar a l’altre riba ja que sembla molt bonica.
En sentir aquestes paraules el cargolet Jack va mirar el riu i va veure els arbres amb dues copes, una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
I es va adonar de que tot el que l’havia empès a fer un gran viatge ho tenia a casa seva.
jueves, 18 de febrero de 2010
LA INMENSIDAD DEL UNIVERSO
Os proponemos una visita por los límites del universo conocido.
Podéis pinchar en el siguiente link, es un video de la simulación realizada por el Museo Americano de Historia Natural que colgó en la red este espectacular vídeo, una reconstrucción informática que muestra un "viaje" desde la superficie de la Tierra hasta los límites del universo conocido.
Es espectacular y muy educativo, pues es una auténtica reconstrucción de todo lo que sabemos sobre el universo en que vivimos. Todo lo que aparece está basado en datos precisos de los que se dispone hasta el momento.
Te hace sentir muy pequeñito en la inmensidad del universo.
http://www.youtube.com/watch?v=17jymDn0W6U&feature=player_embedded
El viaje comienza en el Himalaya y se va alejando hasta los límites de lo que se puede observar hasta el momento, para luego regresar de nuevo, y darnos cuenta de lo pequeño que es nuestro mundo.
Las zonas oscuras son areas del universo que no se pueden observar, por eso las galaxias aparecen con forma de dos conos unidos por la punta y el resto aparece en negro. En la punta el punto de unión es la Tierra.
MARAVILLOSO.
Podéis pinchar en el siguiente link, es un video de la simulación realizada por el Museo Americano de Historia Natural que colgó en la red este espectacular vídeo, una reconstrucción informática que muestra un "viaje" desde la superficie de la Tierra hasta los límites del universo conocido.
Es espectacular y muy educativo, pues es una auténtica reconstrucción de todo lo que sabemos sobre el universo en que vivimos. Todo lo que aparece está basado en datos precisos de los que se dispone hasta el momento.
Te hace sentir muy pequeñito en la inmensidad del universo.
http://www.youtube.com/watch?v=17jymDn0W6U&feature=player_embedded
El viaje comienza en el Himalaya y se va alejando hasta los límites de lo que se puede observar hasta el momento, para luego regresar de nuevo, y darnos cuenta de lo pequeño que es nuestro mundo.
Las zonas oscuras son areas del universo que no se pueden observar, por eso las galaxias aparecen con forma de dos conos unidos por la punta y el resto aparece en negro. En la punta el punto de unión es la Tierra.
MARAVILLOSO.
martes, 9 de febrero de 2010
CONTE : "EL POBLE VERD"
AUTOR: TONI AGUILAR
A les muntanyes del Pirineu hi ha un poble ven amagat, que només, qui sap on és, el podrà trobar.
No hi ha camins ni dreceres. L’envolten pins, roures i herbes de totes menes.
Les cases són petites amb teulades que no s’alcen més que les copes dels arbres. Les parets són pintades de color verd clar, les portes de verd fosc, com les teulades i els finestrons, guarnits amb cortines verdes que no deixen passar el Sol.
La gent que hi viu també vesteix de verd, les dones, els homes, les nenes i els nens.
A l’hort només planten verd, enciams, mongetes, pèssols, bledes, faves i tomàquets verds. Els arbres fruiters nomès donen fruits verds, les pomes, les peres, les prunes i les figues.
L’església és ben petita, el campanar no és més alt que el pi més gran i com l’escola i l’ajuntament tot és ben pintat de verd. La sotana del Pare Joaquim és verda i també les robes de l’alcalde i la mestra.
Als matins sona la campana verda de l’església, que al poble desperta, doncs no hi ha galls que cantin a l'alba. Les mares fan el desdejuni, confitura de prunes i té verd. Els nens van a l’escola i porten, en bosses verdes, pomes verdes per esmorçar.
A l’hora del pati, a l’escola, la Carlota, la Berta i el Marc juguen amb una corda verda a saltar, el Pol, el Pau i la Martina amb una pilota verda a matar i els altres nens i nenes es llencen pels tobogans verds, es gronxen en gronxadors verds i fan el joc del mocador verd.
- Veniu, tots a l’aula.- crida la mestra de bata verda i mocador verd al cap.
Quan tots són asseguts a taula la mestra els fa fer un exercici: - Pinteu el que més us agrada.-
La Carlota va pintar una truita d’espinacs tota verda, en Pol una bicicleta verda, la Martina una pilota verda, tots van fer dibuixos ven verds, però la Berta no va dibuixar res.
La mestra va demanar els dibuixos i va veure que la Berta entregava el full en blanc. Molt amoïnada li preguntar :
-Que no hi ha res que t’agradi?.-
-Sí.- va contestar la nena.
- I doncs, per què no ho has dibuixat.-
- Perquè el que més m’agrada són els fulls blancs, l’única cosa que no es verda en aquet poble amagat.-
A les muntanyes del Pirineu hi ha un poble ven amagat, que només, qui sap on és, el podrà trobar.
No hi ha camins ni dreceres. L’envolten pins, roures i herbes de totes menes.
Les cases són petites amb teulades que no s’alcen més que les copes dels arbres. Les parets són pintades de color verd clar, les portes de verd fosc, com les teulades i els finestrons, guarnits amb cortines verdes que no deixen passar el Sol.
La gent que hi viu també vesteix de verd, les dones, els homes, les nenes i els nens.
A l’hort només planten verd, enciams, mongetes, pèssols, bledes, faves i tomàquets verds. Els arbres fruiters nomès donen fruits verds, les pomes, les peres, les prunes i les figues.
L’església és ben petita, el campanar no és més alt que el pi més gran i com l’escola i l’ajuntament tot és ben pintat de verd. La sotana del Pare Joaquim és verda i també les robes de l’alcalde i la mestra.
Als matins sona la campana verda de l’església, que al poble desperta, doncs no hi ha galls que cantin a l'alba. Les mares fan el desdejuni, confitura de prunes i té verd. Els nens van a l’escola i porten, en bosses verdes, pomes verdes per esmorçar.
A l’hora del pati, a l’escola, la Carlota, la Berta i el Marc juguen amb una corda verda a saltar, el Pol, el Pau i la Martina amb una pilota verda a matar i els altres nens i nenes es llencen pels tobogans verds, es gronxen en gronxadors verds i fan el joc del mocador verd.
- Veniu, tots a l’aula.- crida la mestra de bata verda i mocador verd al cap.
Quan tots són asseguts a taula la mestra els fa fer un exercici: - Pinteu el que més us agrada.-
La Carlota va pintar una truita d’espinacs tota verda, en Pol una bicicleta verda, la Martina una pilota verda, tots van fer dibuixos ven verds, però la Berta no va dibuixar res.
La mestra va demanar els dibuixos i va veure que la Berta entregava el full en blanc. Molt amoïnada li preguntar :
-Que no hi ha res que t’agradi?.-
-Sí.- va contestar la nena.
- I doncs, per què no ho has dibuixat.-
- Perquè el que més m’agrada són els fulls blancs, l’única cosa que no es verda en aquet poble amagat.-
El galimaties del U.
AUTOR: TONI AGUILAR
Un dia U va anar a comprar quatre colors a la botiga de Dos.
-Bon dia Dos – va dir entrant tot content.
-Bon dia U, què voldras?.-
-Vull quatre colors per pintar amb els meus amics.-
- Quants amics tens?.- preguntà el Dos botiguer.
- Tinc tres amics, que vindran a casa per pintar amb mi un dibuix per portar demà a l’escola.-
- I quins colors vols?.-
- Al meu amic Cinc li agrada el blau, al meu amic Quatre el verd, al meu amic Tres el groc i jo vull el vermell que m’agrada molt.-
El Dos va posar en una capsa un color vermell per a U, un color groc per a Tres, un color verd per a Quatre i un color blau per a Cinc.
-Vols alguna cosa més?.- preguntar Dos amb la comanda feta.
- No pas, quant et dec?.-
- Una moneda per color.-
U va pensar un moment quantes monedes eren. Una pel blau de Cinc, una moneda més pel groc de Tres, una moneda més pel verd de Quatre i una moneda més pel seu vermell.
-Te Dos quatre monedes.-
-Moltes gracies U.-
I així va ser com U va comprar quatre colors a la botiga de Dos.
Un dia U va anar a comprar quatre colors a la botiga de Dos.
-Bon dia Dos – va dir entrant tot content.
-Bon dia U, què voldras?.-
-Vull quatre colors per pintar amb els meus amics.-
- Quants amics tens?.- preguntà el Dos botiguer.
- Tinc tres amics, que vindran a casa per pintar amb mi un dibuix per portar demà a l’escola.-
- I quins colors vols?.-
- Al meu amic Cinc li agrada el blau, al meu amic Quatre el verd, al meu amic Tres el groc i jo vull el vermell que m’agrada molt.-
El Dos va posar en una capsa un color vermell per a U, un color groc per a Tres, un color verd per a Quatre i un color blau per a Cinc.
-Vols alguna cosa més?.- preguntar Dos amb la comanda feta.
- No pas, quant et dec?.-
- Una moneda per color.-
U va pensar un moment quantes monedes eren. Una pel blau de Cinc, una moneda més pel groc de Tres, una moneda més pel verd de Quatre i una moneda més pel seu vermell.
-Te Dos quatre monedes.-
-Moltes gracies U.-
I així va ser com U va comprar quatre colors a la botiga de Dos.
viernes, 29 de enero de 2010
Nadala per cantar i tocar (partitura)
clica la imágen para ampliar.
EL CANT DELS OCELLS
Al veure apuntar
lo major lluminar
en la nit més ditxosa,
los aucellets cantant
lo vénen festejant
amb la veu melindrosa.
Cantava el passarell:
- ¡Oh, que hermós i bell
és l´infant de Maria !
I lo alegre tord:
- Vençuda és la mort,
puix naix la vida mia.-
La garsa, griva i graig
diuen: . Ja ve lo maig.-
Respon la cadernera:
- Tot arbre se vesteix,
tota planta floreix
com si fos primavera.-
Cantava el pardal:
- Esta nit de Nadal
és nit de gran contento.-
Lo verdum i lluert,
cantant, deien també:
- Oh, que alegria sento!-
Cantava el rossinyol:
- Hermós ès com lo sol,
brillant com una estrella.-
La cotxa i bitxac
festegen el manyac
i la mare donzella.
Cantava el cotoliu :
- Aucells veniu, veniu
a festejar l'aurora.
I la merla, xiulant,
anava festejant
a la millor senyora.
Cantava lo puput:
-Esta ni ha vingut
lo rei de la bellesa.-
La tórtola i colom
admiren a tothom:
cantaven sens tristesa.
La xuta i lo mussol,
al veure eixir lo sol,
confusos se retiren.
La xibeca i lo duc
diuen: - Sofrir no puc!
Los resplendors m'admiren.-
Lo petit reietó
per glòria del Senyor
redobla amb bisarria;
i el canari sequeix
la música. Apareix
del cel la melodia.
Los pagos indians
despleguen tafetans
pintats de mil maneres;
i a l'exir del Born
los ficaré dins del forn,
a unes greixoneres.
Les gallines i galls
també tenen treballs
i els tremolen les crestes.
Los ànecs i capons,
becades i todons
temen aquestes festes.
La perdiu en un plat
llença suavitat
amb la taronja i pebre,
que tot ha d'ajudar
a més solemnitzar
lo monyó del pessebre.
martes, 5 de enero de 2010
PER DONAR LA BENVINGUDA ALS REIS
Visca els tres Reis de l’Orient; que porten
coses a tota la gent:Una botifarra per a la meva mare, un got de
vi pel meu padrí,un tall de coca per la meva boca, un tros de
pa pel meu germà;torrons dels fins, dels bons, dels quatre
cantons. Popular a Girona
Els Reis de l’Orient porten coses, porten
coses, a la gent.Els Reis de Sant Esteve porten coses, porten
coses, al Tordera.Els Reis de Sant Esteve porten coses, porten
coses, a la llebre.Els Reis de Palau porten coses, porten coses,
al gripau.Els Reis de Mataró porten coses, porten coses,
al balcó.Els Reis de Barcelona porten coses, porten
coses, a la mona.Els Reis de Montserrat porten coses, porten
coses, al terrat. Popular Catalana
Els tres Reis,que tots són vell; duen
barretina molla amb cascavells.
Els tres Reis d’ Orient porten coses a tota la
gent. Popular Catalana
Els Reis d’Orient, porten coses, porten
coses, Els Reis d’Orient porten coses per la gent.
Als infants més bons minyons porten dolços i
joguines;als infants més bons minyons, per finestres i balcons.
A en Peret un carrilet, una fireta a la Teta, i
al Joan un elefant, i als que fan rebequeries,
Sabeu què? Un xim-xim, un te-te, una erre i una
e: Res. Popular a Sant Feliu Saserra
Els reis vénen, vénen de la muntanya, i
porten joguines per la canalla.
Els reis vénen, vénen de l’Orient, i no porten
res als nens dolents! Popular Badalona
lunes, 4 de enero de 2010
YA VIENEN LOS REYES MAGOS
Ya vienen los Reyes Magos de camino al Portal de Belén, le traen al niño Jesús ricos presentes: Oro, Incienso y Mirra. Y todos los niños esperan con ilusión contando los días a que lleguen a su pueblo o ciudad, la tarde del 5 de Enero pasarán montados en sus carrozas, tirando caramelos y alegrando a todos los niños de 0 a 99 años.
¿De donde vienen los Reyes Magos?
Empiezan a ser nombrados a partir del siglo IV: Melchor (un anciano de cabelllo blanco), Gaspar (un joven de piel blanca y rosada) y Baltasar (de piel bruna), y a ser representados con ricos vestidos.
Baltasar no aparece como negro hasta el siglo XVI, con intención de simbolizar la universalidad de su procedencia, representando a Europa, Asia y África.
Se dice que sus reliquias se conservan en la catedral de Colonia.
Los describen como magos, que conocieron el nacimiento del Mesías a través de la ciencia, observando los astros. La estrella con cola que los guió hasta Belén.
La tradición popular los muestra como unos genios mágicos y generosos de la Navidad, que cada año llegan de Oriente la noche del 5 al 6 de Enero para traer juguetes a los más pequeños.
Desde el siglo XVIII hasta el XXI cada año esta mágica noche pasan los Reyes.
Antes los reyes se mantenían invisibles, eran pura fantasía de los pequeños, pues no pasaban por las calles como se hace actualmente. La vigilia de la fiesta de Reyes tienen lugar las cavalgatas de Reyes, que organizan los ayuntamientos de las ciudades y pueblos del país. Los Reyes llegan en fantásticas carrozas adornadas y acompañados de bandas de música, pajes, grupos de animación vestidos con exóticos trajes y bailes, lanzando caramelos a todos los que salen a recibirlos.
Según cuenta la leyenda, cada Rey iba acompañado de su paje real, quien conducía su montura.
Hoy en día son los encargados de preparar la llegada de los Reyes Magos, son los embajadores que les preceden, recogiendo las cartas de los niños y niñas en las que les explican que quieren que les regalen.
Hay pajes muy conocidos, como el paje Xiu-xiu de Terrassa, el paje Faruk de Igualada, el Camarlenc a Lleida, el Mag Maginet a Cornellà de Llobregat, entre otros.
La tradición manda colocar un zapato de cada miembro de la familia cerca del balcón así como el agua para los camellos y algún dulce y una copita de licor para que los Reyes Magos recuperen fuerzas para seguir su camino en esa fría noche.
También irse a dormir muy prontito después de que acabe la cavalgata.
A los pequeños se les convence de que para que los Reyes les traigan regalos deben portarse muy bien todo el año, en especial en estos días, pues sino sólo les dejarán carbón.
El día 6 de Enero, después de ver los regalos con los más pequeños de la casa, las familias se reunen para pasar el día juntos y saborear de postres el delicioso tortel de Reyes, con la "figurita" y el "haba" escondidas, y cumplir la tradición que dice que el que encuentra la figurita en su trozo es coronado rey de la fiesta y el que encuentra el haba debe pagar el tortel.
¡FELIZ DÍA DE REYES!
¿De donde vienen los Reyes Magos?
Empiezan a ser nombrados a partir del siglo IV: Melchor (un anciano de cabelllo blanco), Gaspar (un joven de piel blanca y rosada) y Baltasar (de piel bruna), y a ser representados con ricos vestidos.
Baltasar no aparece como negro hasta el siglo XVI, con intención de simbolizar la universalidad de su procedencia, representando a Europa, Asia y África.
Se dice que sus reliquias se conservan en la catedral de Colonia.
Los describen como magos, que conocieron el nacimiento del Mesías a través de la ciencia, observando los astros. La estrella con cola que los guió hasta Belén.
La tradición popular los muestra como unos genios mágicos y generosos de la Navidad, que cada año llegan de Oriente la noche del 5 al 6 de Enero para traer juguetes a los más pequeños.
Desde el siglo XVIII hasta el XXI cada año esta mágica noche pasan los Reyes.
Antes los reyes se mantenían invisibles, eran pura fantasía de los pequeños, pues no pasaban por las calles como se hace actualmente. La vigilia de la fiesta de Reyes tienen lugar las cavalgatas de Reyes, que organizan los ayuntamientos de las ciudades y pueblos del país. Los Reyes llegan en fantásticas carrozas adornadas y acompañados de bandas de música, pajes, grupos de animación vestidos con exóticos trajes y bailes, lanzando caramelos a todos los que salen a recibirlos.
Según cuenta la leyenda, cada Rey iba acompañado de su paje real, quien conducía su montura.
Hoy en día son los encargados de preparar la llegada de los Reyes Magos, son los embajadores que les preceden, recogiendo las cartas de los niños y niñas en las que les explican que quieren que les regalen.
Hay pajes muy conocidos, como el paje Xiu-xiu de Terrassa, el paje Faruk de Igualada, el Camarlenc a Lleida, el Mag Maginet a Cornellà de Llobregat, entre otros.
La tradición manda colocar un zapato de cada miembro de la familia cerca del balcón así como el agua para los camellos y algún dulce y una copita de licor para que los Reyes Magos recuperen fuerzas para seguir su camino en esa fría noche.
También irse a dormir muy prontito después de que acabe la cavalgata.
A los pequeños se les convence de que para que los Reyes les traigan regalos deben portarse muy bien todo el año, en especial en estos días, pues sino sólo les dejarán carbón.
El día 6 de Enero, después de ver los regalos con los más pequeños de la casa, las familias se reunen para pasar el día juntos y saborear de postres el delicioso tortel de Reyes, con la "figurita" y el "haba" escondidas, y cumplir la tradición que dice que el que encuentra la figurita en su trozo es coronado rey de la fiesta y el que encuentra el haba debe pagar el tortel.
¡FELIZ DÍA DE REYES!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)