EL CONILLET I LA MARINAAUTOR: TONI AGUILAR
Hi havia una vegada un conillet petit i blanc. La tardor ja havia arribat al bosc i era molt difícil trobar menjar.
El conillet deia: -Oooooh! Tinc molta gana.
Però busca que buscaràs, no trobava res per menjar.
-Com al bosc no hi ha menjar- va pensar- aniré al prat a veure si tinc més sort. Haig d'anar amb molta cura, ja que pot estar el caçador i em fa molta por.-
De saltiró en saltiró va arribar al prat i es va trobar que no hi havia ni caçador ni res per menjar.
-No hi ha menjar i tinc tanta gana – deia el conillet al mateix temps que es tocava la panxona.– aniré a l’hort del pagès a veure que puc trobar.-
En arribar a l’hort del pagès va veure plantada una pastanaga que feia molt de goig, la va intentar arrencar, però ell sol no va poder.
Molt trist va tornar al bosc on es va trobar amb la senyora Granota que amoïnada li va dir: -Bon dia Conillet, quina carona que fas! Que et passa?
El conillet va respondre: - Doncs que tinc molta gana i he trobat una pastanaga molt maca a l’hort del pagès, però no la puc arrencar de terra.
A la Granota li va fer molta pena el conillet i li va dir: -No t’has d’amoïnar, jo t’ajudaré!
I així va ser com la Granota i el Conillet van arribar-se a l’hort del pagès.
El conillet va agafar la pastanaga, la senyora Granota va agafar en Conillet i van tirar molt i molt fort.........NYIIIIII, NYIIIIIII..... !!!!! Pero la pastanaga no va sortir de terra.
Molt tristos tots dos van tornar al bosc on es van trobar amb la senyora Guineu.
- Bon dia Conillet, quina carona que fas! – li va dir la senyora Guineu amoïnada.
El conillet li va respondre: -Es que tinc molta gana i he trobat una pastanaga molt maca a l’hort del pagès, però no la puc arrencar de terra.
- No t’has preocupar, jo t’ajudaré – i així va ser com la Guineu , la Granota i el Conillet van arribar-se a l’hort del pagès.
El conillet va agafar la pastanaga, la senyora Granota va agafar en Conillet, la senyora Guineu va agafar la senyora Granota i van tirar molt i molt fort.........NYIIIIII, NYIIIIIII!!!!..... i aleshores, PATAPAMMMMM!!!!!! Va sortir la Pastanaga volant, va anar a parar a la finestra del pagès i va trencar un vidre.
El pagès va sortir molt enfadat escopeta en mà i... PAM, PAM, PAM!!!, va fer tres trets a l’aire.
La senyora Guineu va sortir corrent cap al bosc, la senyora Granota va sortir saltant cap al bosc, però en Conillet es va quedar quiet, mort de por, tremolant.
El pagès es va apropar i va agafar en Conillet per les orelles, el va aixecar de terra fins a tindre’l a la alçada dels ulls i li va dir.
- Ai!!, Conillet, m’has trencat la finestra, et portaré al mercat i et vendré, així en trauré prous diners per comprar un vidre nou.
I dit i fet, el bon home va agafar una gàbia i ficar dintre al Conillet, que tenia molta por i molta gana. El va portar al mercat i el posar a la venda al costat de les pastanagues.
Pobre conillet trist i mort de gana, veia com passava la gent per davant de la parada i compraven moltes coses per menjar, però ell no es portava a la boca ni un petit mos.
Tot d’una, es fixar en una nena que passejava amb la seva mama. La nena mirà el conillet, el conillet mirà la nena, la nena mirà la mama i li va dir:
- Mama, si us plau, compra’m aquest conillet tan bonic, que el cuidaré i l’estimaré molt per sempre.
La mare mirar el conillet trist, la mare mirar la nena i la mare va comprar el conillet tot dient:
- Té Marina, el teu nou amiguet.
I així va ser com la Marina i el Conillet es van fer amics. La nena complir la seva promesa i van ser feliços per sempre.
FI.
Foto: Toni Aguilar 
