CONTE : "EL POBLE VERD"

AUTOR: TONI AGUILAR


A les muntanyes del Pirineu hi ha un poble ven amagat, que només, qui sap on és, el podrà trobar.

No hi ha camins ni dreceres. L’envolten pins, roures i herbes de totes menes.

Les cases són petites amb teulades que no s’alcen més que les copes dels arbres. Les parets són pintades de color verd clar, les portes de verd fosc, com les teulades i els finestrons, guarnits amb cortines verdes que no deixen passar el Sol.

La gent que hi viu també vesteix de verd, les dones, els homes, les nenes i els nens.

A l’hort només planten verd, enciams, mongetes, pèssols, bledes, faves i tomàquets verds. Els arbres fruiters nomès donen fruits verds, les pomes, les peres, les prunes i les figues.

L’església és ben petita, el campanar no és més alt que el pi més gran i com l’escola i l’ajuntament tot és ben pintat de verd. La sotana del Pare Joaquim és verda i també les robes de l’alcalde i la mestra.

Als matins sona la campana verda de l’església, que al poble desperta, doncs no hi ha galls que cantin a l'alba. Les mares fan el desdejuni, confitura de prunes i té verd. Els nens van a l’escola i porten, en bosses verdes, pomes verdes per esmorçar.

A l’hora del pati, a l’escola, la Carlota, la Berta i el Marc juguen amb una corda verda a saltar, el Pol, el Pau i la Martina amb una pilota verda a matar i els altres nens i nenes es llencen pels tobogans verds, es gronxen en gronxadors verds i fan el joc del mocador verd.

- Veniu, tots a l’aula.- crida la mestra de bata verda i mocador verd al cap.

Quan tots són asseguts a taula la mestra els fa fer un exercici: - Pinteu el que més us agrada.-

La Carlota va pintar una truita d’espinacs tota verda, en Pol una bicicleta verda, la Martina una pilota verda, tots van fer dibuixos ven verds, però la Berta no va dibuixar res.

La mestra va demanar els dibuixos i va veure que la Berta entregava el full en blanc. Molt amoïnada li preguntar :

-Que no hi ha res que t’agradi?.-
-Sí.- va contestar la nena.
- I doncs, per què no ho has dibuixat.-
- Perquè el que més m’agrada són els fulls blancs, l’única cosa que no es verda en aquet poble amagat.-