AUTOR : TONI AGUILAR
Jack, viu a la vora d’ un riu, ample i cabalós. Totes les nits somia en creuar-lo i viure grans aventures a l’altre costat. Mai no l'ha creuat ningú del seu cau. Al matí en despertar, el primer que fa en Jack, es mira l’horitzó i els seus ulls l’hi mostren una filera d’arbres que semblen sortir directament de les aigües, arbres amb dues copes una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
- És l’efecte mirall de les aigües- explica la mare - Les aigües d’aquest riu són molt manses i molt clares, això fa que el cel blau, els núvols blancs, els arbres i les muntanyes que són a l’altre vorera els veiem sobre l’aigua. La llum del Sol il·lumina els arbres i fa que es reflecteixin a l’aigua.
- Mare. Per què no ha viatjat mai cap cargol a l’altre costat del riu?
- Fill meu, els cargols no podem nedar. El que sabem de l’altre vorera del riu és el que conten les granotes i els ocells.
- I què expliquen?- en Jack volia saber tot el possible.
- No pas gaire cosa, hi ha un bosc com aquest.
- Hi ha més cargols com nosaltres?.
- Sí, hi ha cargols, granotes, formigues, gats, ocells i tot d’animals del bosc com el nostre.
- Jo vull viatjar a l’altre vorera.- el Jack n’estava ben decidit.
- Ets un cargol fillet i els cargols no podem nedar.- li explica la mare angoixada de que el seu petit penses en alguna bogeria.
En Jack estava ansiós de conèixer als cargols de l’altre vorera del riu, segur que ha de ser fantàstic viure allà. Però primer ha d’esbrinar com creuar les aigües.
Va dir a la mare que estaria jugant una estona amb altres cargolets al peu del gran pi. En Jack no va anar al gran pi, va marxar a la vora del riu buscant informació per poder iniciar la seva aventura. Al costat d’un jonc va ensopegar les banyes amb la granota Carlota.
- Bon dia, senyora Carlota.- diu en Jack molt educadament.
- Bon dia vailet, que fas tot sol?- li va preguntar la granota estranyada.
- Estic buscant informació de com passar a l’altre costat del riu, vull conèixer als cargols que hi viuen.
- Jo he anat moltes vegades a l’altre costat del riu i no et perds res.
- Com ho fa per passar-hi?- preguntar en Jack tot emocionat.
- Molt fàcil, nedant.- sentencia la granota Carlota.
- Però els cargols no sabem nedar.
- Doncs no se m’acut altre manera. Potser hauries de parlar amb l’oreneta Ramoneta a ella l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on la puc trobar?- va preguntar el cargolet a la granota Carlota.
- Normalment la pots trobar vora del joncs que hi ha més amunt, passat el vell cirerer.
- Moltes gracies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Amb l'arrossegar lent però efectiu del cargol en Jack va arribar al vell cirerer. Va mirar a tot arreu entre els joncs i ni rastre de la oreneta Ramoneta. En el moment que es donava per perdut, una veueta va cridar la seva atenció.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?.- va preguntar una oreneta damunt la branca d’un ametller.
- Estic buscant l’oreneta Ramoneta que la granota Carlota diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc l’oreneta Ramoneta i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat volant, però tu ets un cargol i els cargols no podeu volar. El que pots fer es preguntar al gos Pilós que l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet a l’oreneta Ramoneta.
- Normalment el podràs trobar al mas dels homes.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Arrossega i arrossegar en Jack arribar al mas dels homes. Tot hi que per a un cargol la distància recorreguda del cau a la riba del riu, de la riba als joncs passat el vell cirerer i del vell cirerer al mas del homes és molt gran, el petit cargol va arribar amb un somriure al veure un gos estès a terra, fent la migdiada sota la roda d’un carretó.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el gos Pilós.
- Estic buscant el gos Pilós que l’oreneta Ramoneta diu que a viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el gos Pilós i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat a dins del carretó, si vols venir amb mi hauràs d’esperar a que el meu amo hi faci un viatje.
- Hi quant de temps hauria d’esperar?- pregunta el petit cargol impacient.
- No ho se pas, potser una hora o tres dies.
- No puc esperar tant.-
- Doncs hauràs de parlar amb el ruc Duc.- indica el gos Pilós com única solució- el ruc Duc és l’encarregat de tirar del carretó i ell et dirà el camí que fa.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet al gos Pilós.
- Mira a l’estable.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Un petit esforç i el cargolet Jack va arribar a l’estable. Es va trobar un ruc marró amb el nas blanc i unes orelles ven llargues que menjava unes bones pastanagues.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el ruc Duc.
- Estic buscant el ruc Duc que el gos Pilós diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el ruc Duc i si vols anar a l'altre costat del riu hauràs de creuar el pont.
- Què és un pont?- va preguntar el cargolet Jack.
- És una construcció feta pels humans de grans blocs de pedres col·locats sobre el riu que permet anar d’un costat a l’altre.-
- I on el puc trobar?
- És força lluny- va explicar el ruc Duc – hauràs d'arribar fins al riu i seguir amunt i amunt i desprès d’un bon caminar el trobaràs.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
El petit cargol havia sortit del seu cau sota les fulles d’una falguera, havia arribat a la vora del riu i s'havia trobat a la granota Carlota que l’envià als joncs passat el vell cirerer riu amunt a parlar amb l’oreneta Ramoneta, que l’envià al mas dels humans a parlar amb el gos Pilós, que era sota la roda d’un carretó, que l’envià a parlar amb el Ruc Duc a l’estable, que l’envià a vorejar el riu fins arribar a un pont per poder creuar a l’altre costat del riu.
En Jack va trobar el pont i va passar a l’altre costat. A l’altre riba es va trobar amb un cargol que viatjava cap el pont.
- Bon dia em dic Jack! - va saludar tot emocionat.
- Bon dia em dic Col! - ve respondre l’altre cargol tot dient – m'ha dit un cavall que aquí trobaria un pont per creuar a l’altre costat del riu. Sempre he volgut viatjar a l’altre riba ja que sembla molt bonica.
En sentir aquestes paraules el cargolet Jack va mirar el riu i va veure els arbres amb dues copes, una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
I es va adonar de que tot el que l’havia empès a fer un gran viatge ho tenia a casa seva.
Jack, viu a la vora d’ un riu, ample i cabalós. Totes les nits somia en creuar-lo i viure grans aventures a l’altre costat. Mai no l'ha creuat ningú del seu cau. Al matí en despertar, el primer que fa en Jack, es mira l’horitzó i els seus ulls l’hi mostren una filera d’arbres que semblen sortir directament de les aigües, arbres amb dues copes una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
- És l’efecte mirall de les aigües- explica la mare - Les aigües d’aquest riu són molt manses i molt clares, això fa que el cel blau, els núvols blancs, els arbres i les muntanyes que són a l’altre vorera els veiem sobre l’aigua. La llum del Sol il·lumina els arbres i fa que es reflecteixin a l’aigua.
- Mare. Per què no ha viatjat mai cap cargol a l’altre costat del riu?
- Fill meu, els cargols no podem nedar. El que sabem de l’altre vorera del riu és el que conten les granotes i els ocells.
- I què expliquen?- en Jack volia saber tot el possible.
- No pas gaire cosa, hi ha un bosc com aquest.
- Hi ha més cargols com nosaltres?.
- Sí, hi ha cargols, granotes, formigues, gats, ocells i tot d’animals del bosc com el nostre.
- Jo vull viatjar a l’altre vorera.- el Jack n’estava ben decidit.
- Ets un cargol fillet i els cargols no podem nedar.- li explica la mare angoixada de que el seu petit penses en alguna bogeria.
En Jack estava ansiós de conèixer als cargols de l’altre vorera del riu, segur que ha de ser fantàstic viure allà. Però primer ha d’esbrinar com creuar les aigües.
Va dir a la mare que estaria jugant una estona amb altres cargolets al peu del gran pi. En Jack no va anar al gran pi, va marxar a la vora del riu buscant informació per poder iniciar la seva aventura. Al costat d’un jonc va ensopegar les banyes amb la granota Carlota.
- Bon dia, senyora Carlota.- diu en Jack molt educadament.
- Bon dia vailet, que fas tot sol?- li va preguntar la granota estranyada.
- Estic buscant informació de com passar a l’altre costat del riu, vull conèixer als cargols que hi viuen.
- Jo he anat moltes vegades a l’altre costat del riu i no et perds res.
- Com ho fa per passar-hi?- preguntar en Jack tot emocionat.
- Molt fàcil, nedant.- sentencia la granota Carlota.
- Però els cargols no sabem nedar.
- Doncs no se m’acut altre manera. Potser hauries de parlar amb l’oreneta Ramoneta a ella l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on la puc trobar?- va preguntar el cargolet a la granota Carlota.
- Normalment la pots trobar vora del joncs que hi ha més amunt, passat el vell cirerer.
- Moltes gracies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Amb l'arrossegar lent però efectiu del cargol en Jack va arribar al vell cirerer. Va mirar a tot arreu entre els joncs i ni rastre de la oreneta Ramoneta. En el moment que es donava per perdut, una veueta va cridar la seva atenció.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?.- va preguntar una oreneta damunt la branca d’un ametller.
- Estic buscant l’oreneta Ramoneta que la granota Carlota diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc l’oreneta Ramoneta i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat volant, però tu ets un cargol i els cargols no podeu volar. El que pots fer es preguntar al gos Pilós que l’he vist moltes vegades per aquelles conreries.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet a l’oreneta Ramoneta.
- Normalment el podràs trobar al mas dels homes.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Arrossega i arrossegar en Jack arribar al mas dels homes. Tot hi que per a un cargol la distància recorreguda del cau a la riba del riu, de la riba als joncs passat el vell cirerer i del vell cirerer al mas del homes és molt gran, el petit cargol va arribar amb un somriure al veure un gos estès a terra, fent la migdiada sota la roda d’un carretó.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el gos Pilós.
- Estic buscant el gos Pilós que l’oreneta Ramoneta diu que a viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el gos Pilós i no sé com et puc ajudar, jo sempre he creuat a dins del carretó, si vols venir amb mi hauràs d’esperar a que el meu amo hi faci un viatje.
- Hi quant de temps hauria d’esperar?- pregunta el petit cargol impacient.
- No ho se pas, potser una hora o tres dies.
- No puc esperar tant.-
- Doncs hauràs de parlar amb el ruc Duc.- indica el gos Pilós com única solució- el ruc Duc és l’encarregat de tirar del carretó i ell et dirà el camí que fa.
- I on el puc trobar?- va preguntar el cargolet al gos Pilós.
- Mira a l’estable.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
Un petit esforç i el cargolet Jack va arribar a l’estable. Es va trobar un ruc marró amb el nas blanc i unes orelles ven llargues que menjava unes bones pastanagues.
- Hola petit cargol, què fas per aquí tan sol?- va preguntar el ruc Duc.
- Estic buscant el ruc Duc que el gos Pilós diu que ha viatjat moltes vegades a l’altre vorera del riu i vull que em digui com puc fer per creuar a l’altre costat.
- Jo sóc el ruc Duc i si vols anar a l'altre costat del riu hauràs de creuar el pont.
- Què és un pont?- va preguntar el cargolet Jack.
- És una construcció feta pels humans de grans blocs de pedres col·locats sobre el riu que permet anar d’un costat a l’altre.-
- I on el puc trobar?
- És força lluny- va explicar el ruc Duc – hauràs d'arribar fins al riu i seguir amunt i amunt i desprès d’un bon caminar el trobaràs.
- Moltes gràcies.- es va acomiadar en Jack tot il·lusionat.
El petit cargol havia sortit del seu cau sota les fulles d’una falguera, havia arribat a la vora del riu i s'havia trobat a la granota Carlota que l’envià als joncs passat el vell cirerer riu amunt a parlar amb l’oreneta Ramoneta, que l’envià al mas dels humans a parlar amb el gos Pilós, que era sota la roda d’un carretó, que l’envià a parlar amb el Ruc Duc a l’estable, que l’envià a vorejar el riu fins arribar a un pont per poder creuar a l’altre costat del riu.
En Jack va trobar el pont i va passar a l’altre costat. A l’altre riba es va trobar amb un cargol que viatjava cap el pont.
- Bon dia em dic Jack! - va saludar tot emocionat.
- Bon dia em dic Col! - ve respondre l’altre cargol tot dient – m'ha dit un cavall que aquí trobaria un pont per creuar a l’altre costat del riu. Sempre he volgut viatjar a l’altre riba ja que sembla molt bonica.
En sentir aquestes paraules el cargolet Jack va mirar el riu i va veure els arbres amb dues copes, una a dalt i l’altre on haurien de ser les arrels.
I es va adonar de que tot el que l’havia empès a fer un gran viatge ho tenia a casa seva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario