viernes, 22 de octubre de 2010

Todos los Santos, El Día de los Muertos y Halloween

Ayer mi hijo de 8 años preguntó ¿Por qué nos ha tocado a nosotros celebrar La Castanyada y en Estados Unidos tienen el Halloween?.

Y como siempre una inocente pregunta infantil, que aparentemente debería tener una sencilla respuesta, te deja desarmado y sin saber que decir.

Le dije que cada país tiene sus tradiciones y formas de celebrarlas, como veis una gran respuesta que no soluciona sus dudas y que como es lógico genera más incognitas. ¿Tradición? ¿formas de celebrar? ¿qué celebramos? ¿Por qué?.

Esto me ha hecho pensar que muchas veces asimilamos las tradiciones de una forma rutinaria, es fiesta porque no se va al trabajo y compramos castañas porque se ha hecho siempre. Además como los estadounidenses nos han machacado culturalmente a través del cine con esa divertida fiesta en la que se disfrazan de monstruo y se hinchan a golosinas, pues venga, a disfrazarnos todos.

¿La conexión es la muerte? Si la muerte es dolor, ¿se puede festejar el dolor?

Está claro que desde los Celtas norte-europeos al mediterraneo más oriental se coincide culturalmente en esta fecha con una festividad muy concreta, el fin de un tiempo y el inicio de uno nuevo.

En el siglo V a.C. los Celtas en lo que hoy es Irlanda, Gran Bretaña y el Norte de Francia, celebraban el fin del verano con una fiesta denominada Samhain. La época en la que culminaba la cosecha era para los Celtas el límite entre el mundo de los vivos y el de los muertos. Paralelamente en el Mediterraneo se vivía algo parecido, las cosechas finalizaban y se realizaba la siembra con la aparición del frío.


Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
En Todos los Santos y no más allá, has de sembrar.

De Tots Sants a Sant Martí sembra, si vols collir.
De Todos los Santos a Sant Martín siembra, si quieres recoger.


Los Romanos llegan a terriorio Celta en el año 43 d.C e introducen en el Samhain el Feralia día de homenaje a los difuntos.

En el 609 d.C. el Papa Bonifacio IV transformó el Panteón Romano en el Templo de la Virgen de Todos los Santos y situó en la llegada del Otoño su festividad dando de esta manera un sentido religioso a una celebración pagana. Dos siglos más tarde, habiendo llegado el cristianismo a tierras célticas será el Papa Gregorio IV quien unificará las diferentes celebraciones el 1 de Noviembre como tributo a los santos. En el siglo X se incluiría la festividad rerligiosa a los difuntos.

La palabra Halloween parece se una contracción de “All Hallows Eve” la locución inglesa de la “Noche de Todos los Santos” lo que hace creer que la tradición norteamericana parte de los imigrantes europeos en especial los irlandeses que de forma masiva abandonaron sus tierras tras la desastrosa cosecha de la patata en 1846. Pero otros historiadores indican que el Halloween es una trdición nacida en EE.UU.

En Latino-América es donde ha evolucionado de forma más compleja, por ejemplo en México el día 28 de octubre se dedica a los fallecidos en accidente o asesinato, el dia 1 de Noviembre a los angelitos (con actividades infantiles) y el día 2 de noviembre el día de los Muertos (actividades de adultos) dedicado a la visita, ornamentación y oración en los cementerios.

Sea como sea que lo celebres, que tengas unas buenas fiestas en familia.

Canciones para cantar y tocar : MARRAMEU TORRA CASTANYES





Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc,
ja n'hi peta una als morros,
ja en teniu Marrameu mort.

Pica ben fort, pica ben fort,
que picas fusta pica ben fort.


Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort, pica ben fort,
que picas fusta pica ben fort.


Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que te una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort, pica ben fort,
que picas fusta pica ben fort.

Canciones para cantar y tocar : LA CASTANYERA









Quan ve el temps de menja castanyes,

la castanyera, la castayera

ven castanyes de la muntanya

a la plaça de la ciutat.

La camisa li ve patita,

la faldilla li fa campana,

le sabates li fan cloc-cloc-cloc

i al ballar sempre gira així



 

LA MARIA CASTANYA


Dins del “Costumari popular del Prat de Llobregat: equinocci de tardor.” Publicat per la Regidoria d’Ensenyament l’Ajuntament al 1987 i trobem la deliciosa rondalla de la Núria Trilla Ibern que transcribim per goig de grans i petits


Vet aquí que una vegada hi havia una castanyera que portava un cistell ben ple de castanyes. La Maria Castanya, que així es deia, corria por no arribar tard a la barraqueta, ja que al vespre quan es fa fosc, ha d’estar oberta per vendre les castanyes. I sabeu?, ensopega amb les faldilles tan llargues que portava i tot el cistell per terra.

Tota empipada, s’ajup per recollir-les i no en troba cap, les ha perdudes totes.

- Que faré jo ara?

Enfadada que estava, no parava de rondinar. Els follets del bosc que eren a prop la varen sentir i s’hi acostaren per dir-li:

- No t’amoïnis, que nosaltres te’n portarem tantes que no et cabran al cistell.

I al cap d’una estona varen tornar carregats de castanyes i acompanyats, sabeu de qui? Del gegant castanyer, i tots junts, fent molta gresca, es posaren a cantar:


“ El gegant castanyer


torra castanyes, torra castanyes


el gegant castanyer


torra castanyes al carrer”


(amb la tonada del Gegant del PI)


I catacric, catacrac aquest conte ja s’ha acabat.

LA FIESTA DE TODOS LOS SANTOS EN ESPAÑA

Artículo de María Angeles Sánchez, titulado : “Todos los Santos” publicado en 1998 por Maeva Ediciones dentro de su publicación “Fiestas populares de España”


En Nuestros Cuentos de Casa, recogemos parte de este artículo haciendo un recorrido por la geografía española destacando diferentes formas de celebrar este día tan especial no sólo en nuestro país sino en muchos lugares del mundo.


AMEZKETA Guipuzkoa

Duarante la misa mayor encienden las argizaiolas (velas enroscadas en tablillas) y rezan responsos sobre las tumbas que se encuentran en la iglesia.


BÉJAR Salamanca

La calvotada. Los bejaranos, en familia o en grupos de amigos, salen al campo a degustar las castañas asadas, denominadas “calvotes” , regadas con buen vino.


CEUTA

Día de la Mochila, en la que los niños y jóvenes salen al campo con bolsas repletas de frutos secos propios del otoño, consumiendolos en compañía.


COCENTAINA Alacant

Fira de Tots Sants, que se celebra entre el 1 y el 15 de noviembre siguiendo una tradición medieval que data de 1346, cuado fue creada por privilegio real de Pedro IV, lo que la convierte en la feria más antigua de la Comunitat Valenciana. ........ Catas y degustaciones de productos agricolas.........artesanos árabes, mercado medieval, feria caballar en el Pla de la Font con exhibición y doma de caballos, conciertos y exposiciones contituyen sus mayores atractivos.


GUADALAVIAR Teruel

Fiesta de la Trasumancia, con actos relacionados con esta actividad, entre los que se incluyen muestras de gastronomía pastoril y bailes.


ISTÁN Málaga

La tostaná, salidas al campo para comer castañas asadas, acompañadas de agua ardiente.


OBEJO Córdoba

En la madrugada del 1 al 2 de Noviembre se ciegan las cerraduras de las puertas a fin de que, según una creecia popular, no entren esa noche en las casas los malos espíritus.

OJÉN Málaga

Tradicional tostón y romería a la Cruz de San Juan.


REUS Tarragona

Rifa de " panellets i confitures" por parte de entidades culturales, con la particularidad de que la adquisición de los números es verbal, no disponiendo el apostante de comprobante.


................................................................................

Esta es una muestra de las recopilaciones y el trabajo de la Sra. Sánchez, pero si tú conoces otras tradiciones, no lo dudes remitenos un correo a:  cuentospeques@gmail.com y lo añadiremos.

ENDEVINALLES DE TOTS SANTS

Té pell com les persones,

i és bona per menjar,

surt quan comença el fred

i en donen per tot l’any.



La castanya





Tres vestits has de llevar-me

ans d’arribar-me a la pell:

el primer, punxant-te els dits,

el segon, foc encenent,

el tercer, és la camisa i al moment em queda tret.

Calentona t’agrado

i, per fer-te passà el fred,

a les brases em condemnes

per a satisfer el gust teu.




La castanya

CANÇÓ DEL COMTE ARNAU

EL COMTE ARNAU


El Comte Arnau és un personatge de Tots Sants, és una ànima en pena que s’apareix per demanar reparació d’una falta i exposar de passada les condicions d’existència de les ànimes condemnades.


Tradicionalment els nois i les noies representaven la cançó del Comte agrupant-se uns enfront dels altres, els nois fan una pasa endavant i diuen la frase d’Arnau, en acabar fan una pasa enrrera i són les noies les que fan un pas mentre fan la part de la comtessa.


Aquesta es la versió de la cançó del Comte Arnau que apareix al “Cançoner popular català I“ de Pere Bihigas, editat per l’Abadia de Montserrat.


CANÇÓ

La comtessa està asseguda al seu palau,
se li presenta a la cambra el Comte Arnau.

-Tota sola feu la vetlla, muller lleial?
Tota sola feu la vetlla, viudeta igual?

-No la faig jo tota sola, comte l’Arnau,
No la faig jo tota sola, valga’m Déu, val!

-Qui teniu per companyia, muller lleial?
 Qui teniu per companyia viudeta igual.

-Déu i la Verge Maria, comte l’Arnau,
Déu i la Verge Maria, valga’m Déu, val!

-On teniu les vostres filles, muller lleial?
 On teniu les vostres filles, viudeta igual?

-A la cambra son que borden, comte l’Arnau.
A la cambra son que borden seda i estam.

-Me les deixariau veure, muller lleial?
 Me les deixariau veure, viudeta igual?

-Massa les espantarieu, comte l’Arnau,
Massa les espantarieu valga’m Déu, val!

-On teniu les vostres criades, muller lleial?
On teniu les vostres criades, viudeta igual?

-A la cuina són, que renten, comte l’Arnau,
 a la cuina són que renten valga’m Déu, val!

-On teniu els vostres mossos, muller lleial?,
On teniu els vostres mossos, viudeta igual?

-A la pallissa, que dormen comte l’Arnau,
 a la pallissa, que dormen valgam Déu, val!

-Pagueu-los bé la soldada, muller lleial?
Pagueu-los bé la soldada, viudeta igual?

-Tan prest com l’hauran guanyada, comte l’Arnau,
 Tan prest com l’hauran guanyada valga’m Déu, val!

Per on heu entrat vòs ara comte l’Arnau?
Per on heu entrat vòs ara valga’m Déu, val!

-Per la finestra enreixada, muller lleial?
 Per la finestra enreixada, viudeta igual?

-Ai, que me l’haureu cremada, comte l’Arnau,
Ai, que me l’haureu cremada, valga’m Déu, val!

-Ni solament la he tocada, muller lleial.
Ni solament la he tocada, viudeta igual.

-Què és això que us ix pel cap, comte l’Arnau?
 Qué ès això que us ix pel cap, valga’m Déu, val?

-Males coses que he pensades, muller lleial?
Males coses que he pensades, viudeta igual?

-Què és lo que us ix per la boca, comte l’Arnau?
Què és lo que us ix per la boca, valga’m Déu, val?

-Males paraules que he dites, muller lleial.
Males paraules que he dites, viudeta igual.

-Què és això que us ix pels ulls, comte l’Arnau?
 Què és això que us ix pels ulls, valga’m Déu, val?

-Són les males llambregades, muller lleial.
 Són les males llambregades, viudeta igual.

-Què vos ix per les orelles, comte l’Arnau?
Què vos ix per les orelles, valga’m Déu, val?

-Males coses que he escoltades, muller lleial.
Males coses que he escoltades, viudeta igual.

-Què és això que us ix per les mans, comte l’Arnau?
 Què és això que us ix per les mans, valga’m Déu, val?

-Les coses mal manejades, muller lleial.
Les coses mal menjades, viudeta igual.

-Què és això que us ix pels peus, comte l’Arnau?
 Què és això que us ix pels peus, valga’m Déu, val?

-Els mals passos que donava, muller lleial.
Els mals passos que donava, viudeta igual.

- Què és això que hi ha a l’entrada, comte l’Arnau?
Què és això que hi ha a l’entrada, valga’m Déu, val?

-El cavall que m’espera, muller lleial.
 El cavall que m’espera, viudeta igual.

-Baixeu-li grana i civada, comte l’Arnau,
 Baixeu-li grana i civada, valgam Déu, val!

-No menja gra ni civada, muller lleial.
No menja gra ni civada, viudeta igual.

-On vos han donat posada, comte l’Arnau?
 On vos han donat posada, valga’m Déu, val?

-A l’infern me l’ha donada, muller lleial.
A l’infern me l’ha donada, viudeta igual.

-Per què sou condemnat ara, comte l’Arnau?
 Per què sou condemnat ara, valga’m Déu, val?

-Per soldades mal pagades, muller lleial.
Per soldades mal pagades, viudeta igual.

-Cada dia us faig l’oferta, comte l’Arnau,
 Cada dia us faig l’oferta, valgam Déu, val!

-Us dic que no em feu l’oferta. muller lleial.
 Us dic que no em feu l’oferta. viudeta igual.

Que com més em feu l’oferta més pena emdau.
Quina hora és, que el gall ja canta, viudeta igual.

-Les dotze hores són tocades, comte l’Arnau,
Les dotze hores són tocades, valgam Déu, val!

-Ara per la despedida, muller lleial,
Ara, per la despedida dem-nos les mans.

-Massa me les cremaríeu, comte l’Arnau,
Massa me les cremaríeu, valgam Déu, val!

domingo, 10 de octubre de 2010

CANÇONS DE CASTANYADA

CANÇONS DE TARDOR I CASTANYES


"Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera, ven castanyes
de la muntanya, a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita, la faldilla li fa campana,
les sabates li fan cloc-cloc
i al ballar sempre gira així"



"Marrameu torra castanyes a la voreta del foc,
ja li'n peta una als morros i queda el Marrameu mort.

PICA BEN FORT, PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA, PICA BEN FORT.

Marrameu ja no s'enfila pels terrats i pels balcons,
que té una gateta a casa que li cus tots el botons.

PICA BEN FORT, PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA, PICA BEN FORT."

LA TARDOR

"A la tardor, ni fred ni calor"

                            "Calentes i grosses, qui en vol ara que fumen?"

"Per Tots Sants castanyes i cargols amb banyes"


"El gegant del castanyer,                      LA CASTANYERA                      
torra castanyes,                               "Se n'ha venut la caputxa
torra castanyes,                           per comprar un devantal blau,
el gegant del castanyer,                   per anar a collir castanyes
torra castanyes pel carrer."               a can Gat de Viladrau."


"Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons,
per la Pascua mona i tot l'any bombons."


"La castanya em fa ballar, quan la toco calenteta,
la castanya em fa ballar i jo me la vull menjar... Nyam!"

lunes, 4 de octubre de 2010

FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL DE BARCELONA


Del 18 al 23 d'Octubre de 2010
FESTIVAL DE NARRACIÓ ORAL DE BARCELONA


Tindrà lloc a diversos equipaments de Barcelona, podeu consultar els espais, les dates, la programació i tota la informació a l'enllaç:




EL MUNDO CON UN CAZO...

Hoy os recomiendo una página para visitar, es la historia de un niño que tiene que arrastrar un cazo todo el día, como ve el mundo, como el mundo le ve a él... es muy tierna y supereducativa.

Dedicada a todos aquellos que como el prota del cuento deben llevar su cazo, más o menos grande, a las personas maravillosas que les ayudan a llevarlo mejor y a todos los que se esfuerzan por ser un poquito mejor cada día.

http://www.editorialjuventud.es/3781.html