miércoles, 23 de diciembre de 2009

LA TRADICIÓ DEL TIÓ DE NADAL


La llar de foc, el foc de la nit de Nadal és el foc de la llar. Des que els humans han après a fer servir el foc aquest s’ha convertit en el centre de la comunitat. La llar de foc no nomès era la cuina, sino el nucli de la familia, de la casa.

La familia passava les fredes vetlles al voltant de la llar de foc. Es feien feines de la casa, s’explicaven contes i rondalles, s’hi conversava, es cantaven cançons, s’hi transmitien creences i sàvies ensenyances....

La nit de Nadal, era la derrera nit de l’any. Es feien tot de cerimonials al voltant de la llar de foc. El més significatiu és el del tió de Nadal.

Un tió és un tros de soca gruixuda que es posa al foc per a cremar, és el tronc capfoguer, on s’apilen els altres troncs a banda i banda. També s’anomena tradicionalment i segons el llocs: tronc, tronca, soca, rabassa, tidun (en aranès), conco del foc...

Els tions mantenien encès el foc de Nadal. La tradició popular del tió de Nadal provè del ritual del Foc Nou propi de la festa del solstici d’hivern. Quan acabava l’Any Vell el ritus consistia a abrandar el nou tió amb les brases del darrer tió del Foc Vell. Era doncs un ritual de perpetuació de la flama de solstici en solstici.

Aquesta tradició no es limita territorialment a Catalunya ni a terres de parla catalana. Hi ha notícies de ritus solsticials semblants arreu dels Pirineus, al Pirineu aragonès, al País Basc, a Galícia, a Andalusia, a Extremadura, i arreu d’Europa: a la Provença, a França, a Westfàlia, a Flandes, Anglaterra i als països eslaus.

De Nadal a Reis el tió cremava lentament a la llar de foc. Desprès mig carbonitzat es conservava tot l’any, com amulet protector de la casa, dels camps i del bestiar, fins el Nadal següent, per brandar el tió de l’altre Any Nou.

Tradicionalment havia de ser de roure –arbre sagrat dels celtes- o d’alzina.

Així doncs, no era un joc de la mainada, sino una autèntica litúrgia de la llar.

Segons la tradició més propera, consisita en: vora la llar, esperant l’hora d’anar a missa del gall, la quitxalla colpejava un tió tot recitant una cantarella i el tió "cagava" llaminadures i regals. Tradicionalment cagava els dolços típics de Nadal: torrons, neules....

Avui es continua fent a moltes cases, escoles, esplais.... com a diversió dels més petits, canten la caçó i piquen il.lusionats amb el bastó al tió que els hi "caga" alguna joguina i llaminadures. A les parades de la fira de Santa Llúcia trobem gran varietat de mides convertits en objecte decoratiu.

 

CONTE: "EL TIÓ DE NADAL"

Vet aquí una vegada hi havia un pastoret que tenia fred i se li estava acabant la llenya per fer foc. El pastor va agafar la seva destral i va sortir cap al bosc a buscar llenya. Quan va arribar al bosc va veure un tió.

"Oh! Un tió! Faré llenya" Va exclamar el pastoret. En alçar la destral va sentir una veu que li deia: "Ai, ai, ai, que em faràs mal! Sóc el Tió!"

El pastor tot sorprès li va dir: "Qui dius que ets?" I més soprès encara va sentir com el tió li deia: "Sóc el Tió de Nadal."

"El Tió de Nadal?" -va respondre el pastor- "I què vols?"
I el Tió li va dir: "Vull venir a casa teva."

El pastor es va carregar el Tió a l’espatlla i se’l va portar cap a casa. En arribar va deixar el Tió a terra i llavors aquest va tornar a parlar:
"Tinc fred, molt fred!" El pastoret va anar a buscar una manta i el va tapar.

"Gràcies!" –li va dir el Tió- "Ara tinc gana, molta gana! vull menjar!"
El pastor va anar a buscar menjar per donar-li al Tió. Li va portar el que va trobar a la cuina: galetes, pomes, mandarines, nous, castanyes...
Deixant-li el menjar a terra, a devant de la seva boqueta, li va dir: "Té Tió, menja tot el que vulguis! Bon profit!"

"Gràcies!" va dir el Tió.

El pastor va sortir a la muntanya, doncs havia d’anar a pastorar els seus bens.
Durant molts dies el pastor en té molta cura del Tió, li possa menjar cada dia i el té ben tapat amb la manta perquè no agafi fred.

Un dia el Tió li diu: "Com t’has portat tan bé amb mi i m’has cuidat tant, demà et donaré una sorpresa!"
El pastor se’n va anar a dormir ben content pensant en la sorpresa del Tió. De bon matí quan es va llevar el va a veure i li diu:
"Bon dia, Tió! Gairebé no has menjat avui"
I el Tió li respon: "Bon dia, pastoret. Es que tinc mal de panxa. Has d’anar a buscar un bastó i et donaré la sorpresa."

El bon pastor surt a buscar el bastó i convida els seus amics Esteve i Maria que es troba pel camí.
En arribar a casa tots saluden al Tió, però no els contesta, doncs no parla quan hi ha més gent. Llavors s’adonen que al costat del Tió hi ha una carta escrita que diu així:
"Heu de cantar aquesta cançó mentre em piqueu amb el bastó"
 

CANÇÓ DEL TIÓ
--------------------

CAGA TIÓ, CAGA TORRONS,
D’AVELLANES I PINYONS,
SI NO VOLS CAGAR,
GARROTADA VA!!!


El pastor i els seus amics van dient la cantarella tot picant i cantant, i en aixecar la manta..... es van trobar que el Tió els havia cagat regals i llaminadures!!!

I conte contat, aquest conte, s’ha acabat.

FI.

Nadala per cantar i tocar (acords per guitarra i partitura)

clica la imagen para ampliar

Fum, Fum, Fum.


A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum,
A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum,

ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la Verga Maria,
és nat en una establia,
fum, fum, fum.



Aquí dalt de la muntanya
fum, fum, fum,
Aquí dalt de la muntanya
fum, fum, fum,

si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets,
amb la pell i la samarra,
menjan ous i botifarra,
fum, fum, fum.


Qui dirà més gran mentida?
fum, fum , fum,
Qui dirà més gran mentida?
fum, fum , fum,

ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal:
- Jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.


A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum,
A vint-i-cinc de desembre,

fum, fum, fum,
com és dia de Nadal
molt principal, molt principal,
quan aixerem de matines
farem bones restolines.


Déu nos do unes santes festes!
fum, fum, fum,
Déu nos do unes santes festes!
fum, fum, fum,

faci fred, faci calor,
serà el millor, serà el millor
de Jesús fer gran memória
perquè ens vingui dalt la Glòria.




martes, 15 de diciembre de 2009

QUEDAN 10 DÍAS PARA NAVIDAD.......


....... Bueno, y sólo 9 días para Nochebuena, la gran noche de los peques de la casa!!!!!
Seguramente en muchas casas ya han empezado los preparativos: adornar el árbol de Navidad, preparar el pesebre, cantar villancicos, poner adornos en casa, en las puertas y balcones, etc. Y también, contar cuentos e historias relacionados con estas fechas: el Polo Norte con los elfos y la casa de Papa Noel, el nacimiento del niño Jesús, la llegada de los Reyes Magos....

Si no es así, a darse prisa, que ya quedan pocos días.

En estas fechas en casi todas las ciudades y pueblos ponen la típica FIRA DE SANTA LLÚCIA, que es recomendable visitar, aunque este año no os haga falta comprar nada, solo para dar un agradable paseo e irse ambientando para las fiestas navideñas.
A los más peques de la casa les encanta pasear entre abetos, adornos de mil colores, luces, Tiós de todos los tamaños y figuritas para el Belén.


También en algunas localidades hacen ferias especiales para los niños durante los días de fiestas escolares, como por ejemplo en Barcelona el Saló de la Infancia en la Feria de Barcelona o en Sabadell el Parc de Nadal en Fira Sabadell.
Son una buena idea para pasar un día divertido con los peques..... hay muchos días de vacaciones del cole!


Y... ¡no olvidéis llevarle la carta a Papa Noel o al Paje de los Reyes Magos! Los más pequeñitos que aún no saben escribir, pueden hacerle un dibujo de los juguetes que se piden, y es una ocasión ideal para practicar a escribir su nombre, no hace falta que quede perfecto....que Papa Noel seguro que lo entiende!!

domingo, 13 de diciembre de 2009

Nadala per cantar i tocar (acords per guitarra i partitura)







clica la imagen para ampliar.




El Noi de la Mare.

Què li darem an el Noi de la Mare?
Què li darem, que li sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.

Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem al xamós infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.
 
Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pascua,
maduraran en el dia de rams.