Os proponemos una visita por los límites del universo conocido.
Podéis pinchar en el siguiente link, es un video de la simulación realizada por el Museo Americano de Historia Natural que colgó en la red este espectacular vídeo, una reconstrucción informática que muestra un "viaje" desde la superficie de la Tierra hasta los límites del universo conocido.
Es espectacular y muy educativo, pues es una auténtica reconstrucción de todo lo que sabemos sobre el universo en que vivimos. Todo lo que aparece está basado en datos precisos de los que se dispone hasta el momento.
Te hace sentir muy pequeñito en la inmensidad del universo.
http://www.youtube.com/watch?v=17jymDn0W6U&feature=player_embedded
El viaje comienza en el Himalaya y se va alejando hasta los límites de lo que se puede observar hasta el momento, para luego regresar de nuevo, y darnos cuenta de lo pequeño que es nuestro mundo.
Las zonas oscuras son areas del universo que no se pueden observar, por eso las galaxias aparecen con forma de dos conos unidos por la punta y el resto aparece en negro. En la punta el punto de unión es la Tierra.
MARAVILLOSO.
jueves, 18 de febrero de 2010
martes, 9 de febrero de 2010
CONTE : "EL POBLE VERD"
AUTOR: TONI AGUILAR
A les muntanyes del Pirineu hi ha un poble ven amagat, que només, qui sap on és, el podrà trobar.
No hi ha camins ni dreceres. L’envolten pins, roures i herbes de totes menes.
Les cases són petites amb teulades que no s’alcen més que les copes dels arbres. Les parets són pintades de color verd clar, les portes de verd fosc, com les teulades i els finestrons, guarnits amb cortines verdes que no deixen passar el Sol.
La gent que hi viu també vesteix de verd, les dones, els homes, les nenes i els nens.
A l’hort només planten verd, enciams, mongetes, pèssols, bledes, faves i tomàquets verds. Els arbres fruiters nomès donen fruits verds, les pomes, les peres, les prunes i les figues.
L’església és ben petita, el campanar no és més alt que el pi més gran i com l’escola i l’ajuntament tot és ben pintat de verd. La sotana del Pare Joaquim és verda i també les robes de l’alcalde i la mestra.
Als matins sona la campana verda de l’església, que al poble desperta, doncs no hi ha galls que cantin a l'alba. Les mares fan el desdejuni, confitura de prunes i té verd. Els nens van a l’escola i porten, en bosses verdes, pomes verdes per esmorçar.
A l’hora del pati, a l’escola, la Carlota, la Berta i el Marc juguen amb una corda verda a saltar, el Pol, el Pau i la Martina amb una pilota verda a matar i els altres nens i nenes es llencen pels tobogans verds, es gronxen en gronxadors verds i fan el joc del mocador verd.
- Veniu, tots a l’aula.- crida la mestra de bata verda i mocador verd al cap.
Quan tots són asseguts a taula la mestra els fa fer un exercici: - Pinteu el que més us agrada.-
La Carlota va pintar una truita d’espinacs tota verda, en Pol una bicicleta verda, la Martina una pilota verda, tots van fer dibuixos ven verds, però la Berta no va dibuixar res.
La mestra va demanar els dibuixos i va veure que la Berta entregava el full en blanc. Molt amoïnada li preguntar :
-Que no hi ha res que t’agradi?.-
-Sí.- va contestar la nena.
- I doncs, per què no ho has dibuixat.-
- Perquè el que més m’agrada són els fulls blancs, l’única cosa que no es verda en aquet poble amagat.-
A les muntanyes del Pirineu hi ha un poble ven amagat, que només, qui sap on és, el podrà trobar.
No hi ha camins ni dreceres. L’envolten pins, roures i herbes de totes menes.
Les cases són petites amb teulades que no s’alcen més que les copes dels arbres. Les parets són pintades de color verd clar, les portes de verd fosc, com les teulades i els finestrons, guarnits amb cortines verdes que no deixen passar el Sol.
La gent que hi viu també vesteix de verd, les dones, els homes, les nenes i els nens.
A l’hort només planten verd, enciams, mongetes, pèssols, bledes, faves i tomàquets verds. Els arbres fruiters nomès donen fruits verds, les pomes, les peres, les prunes i les figues.
L’església és ben petita, el campanar no és més alt que el pi més gran i com l’escola i l’ajuntament tot és ben pintat de verd. La sotana del Pare Joaquim és verda i també les robes de l’alcalde i la mestra.
Als matins sona la campana verda de l’església, que al poble desperta, doncs no hi ha galls que cantin a l'alba. Les mares fan el desdejuni, confitura de prunes i té verd. Els nens van a l’escola i porten, en bosses verdes, pomes verdes per esmorçar.
A l’hora del pati, a l’escola, la Carlota, la Berta i el Marc juguen amb una corda verda a saltar, el Pol, el Pau i la Martina amb una pilota verda a matar i els altres nens i nenes es llencen pels tobogans verds, es gronxen en gronxadors verds i fan el joc del mocador verd.
- Veniu, tots a l’aula.- crida la mestra de bata verda i mocador verd al cap.
Quan tots són asseguts a taula la mestra els fa fer un exercici: - Pinteu el que més us agrada.-
La Carlota va pintar una truita d’espinacs tota verda, en Pol una bicicleta verda, la Martina una pilota verda, tots van fer dibuixos ven verds, però la Berta no va dibuixar res.
La mestra va demanar els dibuixos i va veure que la Berta entregava el full en blanc. Molt amoïnada li preguntar :
-Que no hi ha res que t’agradi?.-
-Sí.- va contestar la nena.
- I doncs, per què no ho has dibuixat.-
- Perquè el que més m’agrada són els fulls blancs, l’única cosa que no es verda en aquet poble amagat.-
El galimaties del U.
AUTOR: TONI AGUILAR
Un dia U va anar a comprar quatre colors a la botiga de Dos.
-Bon dia Dos – va dir entrant tot content.
-Bon dia U, què voldras?.-
-Vull quatre colors per pintar amb els meus amics.-
- Quants amics tens?.- preguntà el Dos botiguer.
- Tinc tres amics, que vindran a casa per pintar amb mi un dibuix per portar demà a l’escola.-
- I quins colors vols?.-
- Al meu amic Cinc li agrada el blau, al meu amic Quatre el verd, al meu amic Tres el groc i jo vull el vermell que m’agrada molt.-
El Dos va posar en una capsa un color vermell per a U, un color groc per a Tres, un color verd per a Quatre i un color blau per a Cinc.
-Vols alguna cosa més?.- preguntar Dos amb la comanda feta.
- No pas, quant et dec?.-
- Una moneda per color.-
U va pensar un moment quantes monedes eren. Una pel blau de Cinc, una moneda més pel groc de Tres, una moneda més pel verd de Quatre i una moneda més pel seu vermell.
-Te Dos quatre monedes.-
-Moltes gracies U.-
I així va ser com U va comprar quatre colors a la botiga de Dos.
Un dia U va anar a comprar quatre colors a la botiga de Dos.
-Bon dia Dos – va dir entrant tot content.
-Bon dia U, què voldras?.-
-Vull quatre colors per pintar amb els meus amics.-
- Quants amics tens?.- preguntà el Dos botiguer.
- Tinc tres amics, que vindran a casa per pintar amb mi un dibuix per portar demà a l’escola.-
- I quins colors vols?.-
- Al meu amic Cinc li agrada el blau, al meu amic Quatre el verd, al meu amic Tres el groc i jo vull el vermell que m’agrada molt.-
El Dos va posar en una capsa un color vermell per a U, un color groc per a Tres, un color verd per a Quatre i un color blau per a Cinc.
-Vols alguna cosa més?.- preguntar Dos amb la comanda feta.
- No pas, quant et dec?.-
- Una moneda per color.-
U va pensar un moment quantes monedes eren. Una pel blau de Cinc, una moneda més pel groc de Tres, una moneda més pel verd de Quatre i una moneda més pel seu vermell.
-Te Dos quatre monedes.-
-Moltes gracies U.-
I així va ser com U va comprar quatre colors a la botiga de Dos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)