LA MARIA CASTANYA

Dins del “Costumari popular del Prat de Llobregat: equinocci de tardor.” Publicat per la Regidoria d’Ensenyament l’Ajuntament al 1987 i trobem la deliciosa rondalla de la Núria Trilla Ibern que transcribim per goig de grans i petits


Vet aquí que una vegada hi havia una castanyera que portava un cistell ben ple de castanyes. La Maria Castanya, que així es deia, corria por no arribar tard a la barraqueta, ja que al vespre quan es fa fosc, ha d’estar oberta per vendre les castanyes. I sabeu?, ensopega amb les faldilles tan llargues que portava i tot el cistell per terra.

Tota empipada, s’ajup per recollir-les i no en troba cap, les ha perdudes totes.

- Que faré jo ara?

Enfadada que estava, no parava de rondinar. Els follets del bosc que eren a prop la varen sentir i s’hi acostaren per dir-li:

- No t’amoïnis, que nosaltres te’n portarem tantes que no et cabran al cistell.

I al cap d’una estona varen tornar carregats de castanyes i acompanyats, sabeu de qui? Del gegant castanyer, i tots junts, fent molta gresca, es posaren a cantar:


“ El gegant castanyer


torra castanyes, torra castanyes


el gegant castanyer


torra castanyes al carrer”


(amb la tonada del Gegant del PI)


I catacric, catacrac aquest conte ja s’ha acabat.